El Soplao ja és història, però recordarem aquesta marxa durant molt de temps. Directament s’ha gunayat entrar al top 3 de sortides xungues (xungues = patiment i sofriment... i satisfacció per haver finalitzat amb èxit ) amb bici.
Si la prèvia ja augurava una marxa dura pels 165 km. de recorregut, pels més de 4.000 mts de desnivell tan positius com negatius … el que ningú podia preveure era que el temps condicionaria de la manera que ho va fer i convertiria la marxa en un autèntic infern: pluja durant tot el recorregut, fred, vent, boira …
Dissabte 26 de maig. De les 464 inscripcions a la marxa més d’un centenar de persones decideixen no emprendre la sortida, segurament motivats per la previsió de la meteo: pluja, pluja i pluja. Dels poc més de 300 ciclistes que es presenten a la línea de sortida, només un centenar arribaran moltes hores més tard a la línea d’arribada, entre ells el Míkel i el Josep.
Ens llevem a les 7:00 del matí, plou !!!. Esmorzem una mica, … es fa difícil preparar la motxila que durem a sobre: una tèrmica, guants llargs, recanvis (per sort no ens oblidem pastilles de fre), el frontal, xaleco reflectant, un parell de barrites, algun euro, la màquina de fotos … tot això dintre d'un sac estanc. Ens dirigim a la línea de sortida. Amb mitja hora de retard a les 8:25 i sota la pluja es dona la sortida
Els primers km. són perfectes per escalfar, pujadotes suaus, bones pistes … passem pel 1er avituallament però ens el saltem. Fem la primera pujadeta seria 8 km,a més a més és la pujada més tècnica, i per sinó ni hagúes prou el camí que seguim s’assembla més a un rierol que a un camí … per tot arreu baixa aigua. Acabem per posar el peu a terra .. o millor dit al fang., coronem i parem a l’avituallament del Soplao (el dia serà llarg i no tenim pressa).
Fem la primera baixada seria i plena de fang … el Míkel fa un recte i cau suaument sobre el fang. Les pastilles ja es comencen a “fondre” i només anem pel km. 40, així que haurem de ser molt prudents a les baixades … gairabé preferim pujar que baixar !!!.
Al km. 50 comença la pujada al Monte Aa, amb rampes del 23%, sort que algunes estan encimentades, finalment coronem i comencem a baixar a pas de tortugues ... pastilles de fre?? Què és això ?? Fem un tram per ctra. el Míkel canta el km. 60 !!! El Josep respon: - doncs ja fa uns quants km. que he deixat de notar els peus … Tan i fa només ens queden 105 km... jaja !!!.
Al km. 70 arribem a la primera pujada llarga; El Moral, 11,5 km. de pujada no molt dura però si molt matinguda (d’aquelles de plat mitja, ritmillo i anar fent …), abans però hem parat a l’avituallament a menjar un bon entrepà. La pujada es fa llarga, no ha parat de ploure i ara ens trobem amb molta boira i comença a fer realment fred, coronem i comencem un patètic descens ...… el Míkel arriba a baix i canvia les pastilles en una carpa d’avituallament mecànic, … el Josep prefereix apurar les que té .. tot i que frenar, els que es diu frenar … pues no !!!.Engrassem les bicis i continuem per un tram de carretera … ens anem creuant amb ciclistes que ja han decidit abandonar … el fred de la baixada, els km. i la pluja comencen a fer estralls. Tornem a parar a l’avituallament del km. 90 a Barcena Mayor, dona gust estar-s’hi per primer cop deixa de ploure (només per uns instants), ens fotem un altre entrepà.
En aquest punt la majoria de ciclestes ja ha decidit abandonar o ho fan aquí. Comença la pujada de Cruz de Fuentes /Palombrares que ens durà en uns 16 km. fins a 1285 mts d’alçada. L'organització ja ens avisa que a dalt i fa molt fred. Torna la pluja, la boira i el fred … la pujada és llarga i penosa …per sort per molt bona pista. Coronem, iniciem un curt tram de baixada per tornar a pujar a Palombrares, els termòmetres marquen 3º C que units al vent, la boira, les hores que ja portem sota la pluja i els km. fets …. ufffff !!!!
...altre cop baixadeta, aquí hi ha un altre avituallament i continua del degoteig de baixes … nosaltres continuem i altre cop pujadeta amb molt de fang (tornem a posar el peu a terra) per arribar fins a Venta Vieja on hi ha un control de pas … el Míkel diu que nota un formigueig a les mans … el Josep respon que ja no recorda l´últim cop que notava les mans … veiem una barraca amb una llar de foc encesa, entrem a dintre ens escalfem una mica i ens posem els guants llargs (per què hem trigat tant a posar-los ??? ). Ara toca una baixada de 10 km. i sense frens, per molt que insistim a tensar-los … d’on no n’hi ha no en raja.
Finalment congelats arribem a l’avituallament de Arroyo Juzmeana … tota una benedicció. Un 12 sobre 10 a la gent de l’organització que hi havia en aquest avituallament … mentre una dona s’afanyava a donar-te un got de cafè amb llet calent (crec que hem vem fer més de 5), un home et treia de la bici per engrassar-la per tot arreu, mentre algú altre et posava una pasta a la boca, perquè no haguéssis ni de treure l’envoltori.
Tothom en aquest avituallament arribava al límit de la hipotèrmia, semblava un concurs de veure qui tremolava més. El Josep aprofita l’amabilitat de l’organització i demana si algú li pot canviar les pastilles , ell no es veu en cor de poder-ho fer. Ràpidament algú l'hi agafa la bici i procedeix al canvi de pastilles, tensat de cables, ... Ens col’loquem les semarretes tèrmiques que encara duem a la motxila i després de menjar i uns quants gots de cafè més iniciem la 2ª pujada al Moral (pel mateix lloc que abans hem baixat). És l’últim obstacle que tenim i tot i el fred, la pluja i els km. que portem, l’avituallament ens ha ressucitat, així que amb la calma coronem i emprenem la baixada coneixedors que ja només ens quedem 15 km. per l’arribada. Finalment 11 hores després estem a Cabezón de la Sal. L'Arnau ens ve a trobar ... ell ja fa un parell d'hores que ha arribat. Una dutxa d’aigua calenta, un bon plat de pasta, una birra i … ha parat de ploure !!!!! jajaja !!!!.
L’any que ve hi tornarem … a veure si tenim més sort amb la meteo i podem apreciar amb tota la inmensitat el paisatge d’aquesta ruta … perquè el poc que vem poder veure valia molt la pena.
Altres cròniques
