 |
| BPB 2008 |
Video
Recorregut
La duresa de les ciclomaratons és considerable però, paradoxalment, no cal ser superman per enfrontar-s’hi i sí tenir el cap ben moblat. Com us podeu imaginar, passar tantes hores al damunt d’una bicicleta superant recorreguts que no sempre són fàcils, pedalejant també de nit i suant la gota grossa a migdia, produeix un desgast que és físic però sobretot mental. En qualsevol cas, si un es pren el repte amb ànim dosificador podrà arribar al final i espantar moltes pors que els neòfits, i fins i tot els més experimentats, tenen sempre abans de començar. En general, els ciclistes estem acostumats al patiment i, no en tingueu cap mena de dubte, a les proves de llarga distància es passen moments delicats que poden superar-se amb l’ajut dels companys que viatgen amb nosaltres. Amb ells tindrem ocasió de xerrar sobre molts temes, d’admirar els camps verds del Lluçanès que conserven encara una personalitat rural acusada, de travessar poblacions carregades d’història com Ripoll (bressol de Catalunya) i Sant Joan de les Abadesses, de quedar embadalits amb la muralla imponent d’una de les muntanyes pirinenques més estimades pels catalans, el Canigó. Assaborirem el llarg descens del coll d’Ares pel vessant francès fins arribar a les ben conservades poblacions del Vallespir. Justament a una d’elles, Amélie–les-Bains (Els Banys d’Arles), hi ubicarem l’únic control en terrirori francès. En aquest punt, desfarem camí fins el Pas del Llop i tornarem a entrar a l’Estat Espanyol per Costoja i la comarca de l’Alt Empordà. Tot i que aquesta última tingui fama de plana, el terreny pel que circularem és trencat fins a Terrades. A partir d’aquesta vila, suaus ondulacions i alguna costa llarga ens conduiran fins a Banyoles que és la capital olímpica del rem. Aquest esport s’ha practicat des de fa molts anys a les aigües tranquil·les del seu estany. La natura ha dotat aquesta zona d’un aire romàntic i de pau que aprofiten sempre molts passejants (ciclistes o no) per extasiar-se. Molts de vosaltres apaivagareu les desagradables sensacions que provoca el cansament amb aquest panorama.
De “l’Estany als volcans”, així anomena un rètol a la carretera que uneix les poblacions de Banyoles i Olot passant per Santa Pau. I és que, a partir de Mieres, entrarem en el cor de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un autèntic paradís natural protegit pel Govern de Catalunya. Quina és la sorpresa del viatger quan, al mig d’extenses zones forestals, apareixen de sobte, aquí i allà, cons volcànics que, segles endarrere, provocaren autèntics cataclismes a aquesta part de Catalunya. En aquest tram, el ciclista s’ho ha de prendre en calma atès que el terreny és complicat amb costes de llargària considerable. L’última de totes elles és tot un port, el de Santa Llúcia, i a aquestes alçades, passarà factura a més d’un si no ha dosificat les seves forces prèviament. A Olot (km 347) hi situarem el primer control on serà possible dormir.
A partir d’aquest punt l’itinerari de la BPB2008 canvia totalment en relació al de la primera edició del 2006. Ens situarem sobre la via de ronda est de la capital de la Garrotxa per dirigir-nos a La Canya i La Vall de Bianya per la C26, agafant després el trencant cap a Sant Salvador de Bianya, Collada de Capsacosta i Sant Pau de Segúries. Aquí girarem cap a l’Oest per la C38 en sentit invers al recorregut al llarg del matí, tornant cap a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, on el ciclista podrà disposar d’un segon lloc per dormir. És de preveure que tots els participants que continuïn ho facin en condicions nocturnes. Serà per unes carreteres molt poc transitades que travessen zones de muntanya amb una densitat de població molt baixa. El terreny esdevé novament accidentat amb un puja i baixa constant. Les Lloses, Santa Maria de Matamala, Borredà, Vilada, el Pantà de La Baells, Berga, La Valldan, L’Espunyola, Montmajor i la cèlebre Cardona són els noms de les poblacions per les que efectuarem un llarg periple a través del Pre-Pirineu primer i la Catalunya Central després. A Cardona hi haurà ubicat un control en el que els que necessitin imperiosament reposar podran estirar-se als matalassos del poliesportiu, tot i que estem convençuts de que la poca distància que queda fins al final (uns 150 km) animarà a gairebé tothom a continuar.
Haurem de pujar després a la part superior de la vila i seguir després la carretera local que mena a Su per, després trencar cap al sud en direcció a Pinós. L’ascensió a aquest fantàstic mirador té alguna rampa seriosa, encara que sigui curta. Oficialment es considera que Pinós de Solsonès és el centre geomètric de Catalunya. La majoria efectuarà aquest tram en condicions diürnes per la qual cosa el panorama que veurà des del poble constituirà un més dels molts encants de la ciclomarató. Un ràpid i espectacular descens i un seguit de tobogans us portaran fins a Calaf, capital de l’Alta Anoia.
El traçat es dirigeix aleshores cap a Prats del Rei, Perafita, el normalment inofensiu Alt de les Maioles (quan es puja per aquest vessant) al que segueix un descens perllongat fins a Igualada on instal·larem un altre control. La tornada a Barcelona s’efectuarà per la C244 a través de Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Pere de Sacarrera i Sant Quintí de Mediona. En tot aquest tram, com en d’altres, podeu trobar-vos un control secret.
Des de la cruïlla amb la C15, enfilarem cap a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d’Anoia (capital del cava) per després continuar cap a Martorell per la sinuosa i encisadora carretera de Gelida on el ciclista trobarà l’últim control abans de Meta. Un cop travessat Martorell, continuareu per zones industrials (paralitzades els diumenges), entrareu una mica a Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola per acabar al Velòdrom després de superar el suau però un xic llarg Forat del Vent.
Resumint:
- Són 614 km de terreny trencacames encara que la varietat i bellesa de les contrades per les que circula la prova compensen amb escreix les dificultats que planteja l’orografia.
- Els ports intercalats al llarg del recorregut no tenen en cap cas pendents exagerats i són suaus malgrat que alguns d’ells siguin una mica llargs.
- La prova és dura però està a l’abast dels habituats a les grans distàncies i d’aquells que vulguin provar, sempre i quan tinguin la força mental suficient i es deixin ajudar pels més experimentats
