
Com era de preveure, de seguida perdem el grup del davant. Bé, no és que el perdem, sinó que els deixem fer .. jeje !!!. Anem a la nostra bola, i entre la foscor i que encara no ens em despertat del tot, els primers km., que són els més feixucs, passen ràpid. Passat Calaf i amb el terreny més favorable fem un grupet d'unes 20 unitats que ens portarà fins al primer control a Alfarràs a un ritme endimoniat, marcant una mitja de gaire bé 28 km./h. Un cop reprenem la marxa, ja ho fem anant el dos en paral•lel ... així ho farem fins a Manresa, uns 200km. després, passant de grups, relleus, ... El tram de Lleida a Cervera es fa bastant dur, pels km. acumulats, per l'autovia, per l'entorn, per la caloreta que fa ... Un cop a Cervera tornem a circular per carreteres més secundàries i la veritat és que s'agraeix, malgrat que les cames s'han acostumat a circular pel pla i ara no acaben d'acceptar que hi hagi algunes rampes amb desnivells positius. Un cop superada l'última sorpresa, en forma de pujada de 3km. arribem a Manresa. Una brevet més.

----------------------------------------------------------------------------------
(dijous 22 d'abril a la nit).
-Tatxo, demà aneu a la brevet 300 de Massamagrell (València) ???
- Sí, amb el Capde !!!
- A quina hora marxeu ???
- Tard, que és St. Jordi.
- Hostia, doncs potser m'animo ... demà et dic alguna cosa.
(Divendres 23 d'abril)
Frago, carretera i manta. Aquest cop tenim més marge perquè la sortida és a les 7:00 del matí. A les 2 ens posem a dormir a Massamagrell, prop de la sortida. A quarts de set faig la inscripció i pago l'esmorzar que tenen prepara't a un Bar de Gatova.A les 7:00 prenem la sortida i aquest cop ens afenyem a formar un grup perquè estem en territori desconegut i no ens coneixem les carreteres.
De totes maneres aviat ens adonem que aquest no serà el problema, aquí les brevet les viuen de manera diferent ... després de passar pel primer control, formem un grup d'unes 25 unitats, que serà amb la que completarem tota la brevet, amb ells: esmorzarem, passarem controls, dinarem, riurem,arreglarem punxades, pixarem, conversarem i compartirem les pedalades...esperant-nos els uns als altres, ... és veritat que d'una manera un pèl egoïsta per part nostre, perquè els nostres relleus seran esporàdics, molt esporàdics... vaja pràcticament inexistents (amb el pràcticament he exagerat) ... però és que no ens coneixíem les carreteres .. jeje !!!.
Val a dir que en tot moment els de la penya ciclista Massamagrell, s'han preocupat pels catalans (per nosaltres 3 i 3 catalans més que també fan la brevet) i ens han fet sentir millor que a casa. Un 10 per a ells ... moltes gràcies família. Segur que ens tornarem a veure.
Jeroni Xic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada