I què dir-vos??? Cansadíssima!! O entreno una mica més o... 6 hores i mitja de cursa són moltes!
Doncs bé, tot va començar amb uns condons a les mans... sí, sí, havíem d’inflar-los amb el nas! I fins que no es rebentava no podíem sortir, però nosaltres vam tenir un petit problema... els havíem comprat “sensitive” i es rebenten de seguida! No els podíem posar ni al cap de la Maria que ja havia rebentat! I no és pas que fos molt gros el cap de la Maria! Bé, doncs després d’això, una cursa a coll votet, cursa de sacs... i ja podem anar a preparar el material per començar el raid, que em tant de temps encara no ho havíem fet! (Es nota que el meu profe sempre ha sigut en Marc... sempre a última hora!).
Doncs ens posem a la sortida i comencen els 12 kms de pujada a la cronoscalada amb btt als marquesos. I què dir!! Que a l’Albert li van regalar una espatlla per ser el primer (38 minuts) i a nosaltres quasi en la regalen per ser les últimes!! Però dic quasi, perquè no vam ser les últimes tot i doblar-li el temps a l’Albert!
A dalt ja ens esperava la nostra assistència, la Laura.
I també en Víctor, que ens va aconsellar de la millor ruta a fer, tot i que no vam fer ni la meitat de les balises que ell ens va dir! Però és que les pujades cansen i les baixades, que podrien ser divertides... no vam trobar un corriol a la dreta i vam anar pujant el turó amunt, amunt, saltant esbarzers, curtint-nos les cames i total perquè al final, quan érem dalt del turó, veiéssim que la prova d’escalada era a baix de tot!! Ho vèiem però no hi havia camí per baixar-hi! Així que vam haver de posar-nos a saltar de nou enmig de les bardisses, obrir camí allà on no n’hi havia... ja us podeu imaginar les paraules que deixàvem anar! De totes menys maques!! Però al final vam arribar, no us vull dir amb quines cames, però vam arribar! La Mila va fer l’escalada i ja podem tornar a pujar, que quasi són la 1h i ens penalitzaran!!
Doncs arribem a dalt (bufant, és clar) i córrer, agafa el mapa, marca el millor camí (tot i que ens vam equivocar amb un, però ens en vam prou sortir, bici a coll i amunt, esquiva els conills...) i comencem a pedalar! Ara rai que és baixada... comencem a comptar! El quart trencant, per la dreta, que fa un angle de 90º, el segon que fa un angle tancat per la dreta, penseu que ens en trobarem un de gros per l’esquerra, és el següent! I així anar fent fins arribar a les Borges!! Allò sí que era felicitat!! Ja quasi acabàvem! Només ens faltava l’urbana i ja estàvem! I què dir de l’urbana! Tot comença molt bé, però ja eren quarts de tres, passaves pels carrers i feia aquella olor a menjar... i aquella gana!! Doncs au, a córrer (o caminar, que una servidora ja no podia) i cap a la balisa 14, dins del clavegueram... 100 metres endins deia el roadbook!
Però quin fàstic!! El fang fins a mitja cama (i qui t’assegurava que només era fang??). Doncs bé, vaig tirar un tros i allà no hi havia cap balisa! Només vaig trobar un calavera que feia mitja por!! I després, tot era fosc, molt fosc!! I sense frontal era impossible passar!! O sigui que aquí ens vam quedar! “No servirà dir-los que m’he trobat una calavera, que vaig enfangada fins a dalt de tot... jo no entro més! Ves a saber què em puc trobar aquí dins!!” I després cap a la 18, amb els kegs que anaven fent “xof-xof”.
I al final acabem!!! Felices i contentes per haver-lo acabat!
I comencem a menjar olives, i més olives, i més olives... és que eren boníssimes!!!
I què dir dels premis!!! Vam quedar primeres femenines d’iniciació, primeres femenines de la general, segones d’iniciació... (no us diré quants equips érem!!) A part de l’olivera que tinc apadrinada a casa del Roig, una ampolla d’oli, polaines per la neu, un sac de dormir, un necesser... i comença el sorteig!! Primeres! El 30!! 3 mapes!! Comença la segona ronda del sorteig: primeres, el 30!! Jejeje 3 forros trangoworld genials!!
I què dir dels dos equips HOKO!!! Jo només els vaig veure quan van arribar de la btt per fer la urbana i la veritat, per molt que es queixin... van arribar ben frescos!!!! Els HOKO A3 van fer quarts i el HOKO solo va fer primer!!! (Tampoc us diré quants equips de cada categoria hi havia!!) jejeje
Doncs bé, crec que aquest gran dia es pot traduir amb unes quantes paraules: riure, cansament, riure, pujades, riure, bardisses, riure, preservatius sensitive per a futurs pares, que rebenten!!, clavagueres, olives... i molts premis!! Ah, i això sí, un gran equip!!!!
I tal com va dir la Raquel: per quedar primer o últim, que a vegades pot ser el mateix, s’hi ha de ser!!!
L'autèntica Bèstia de Santa Pau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada