Raid Girona

Vaja… aquesta vegada m’ha tocat per novata!
Bé, què dir… sóc feliç per haver estat capaç d’aguantar 5 hores pedalant, corrent, caminant, saltant, rapelant, orientant, …
Tot comença dissabte matí. En Josep i jo ens despertem (després d’haver dormit al parking del pavelló), treiem el cap i què ens trobem? Doncs amb un ambient de raiders de total estrés, correcuites, 3 equipos hoko nerviosos fent els preparatius a última hora… “les bosses dels patins, la dels neoprens, que falta inflar, que hem d’anar al briefing, que no estic…!!!!” Uffffffff jajajaja bon començament. Finalment, tot a punt perquè els d’èlit surtin, bona sort!!!
I els demés? Doncs sent les 8:30h i sortint a les 12h, què millor que anar a fer un bon entrepà !! jijiji, a agafar forces. I així fem, Maria, Sònia, Josep i Míriam... a esmorzar !
Un cop tenim els estómacs com cal, tornem xino xano i anem a buscar dorsals. Tot seguit marquem i estudiem el mapa (mentre la Maria es fa un fard de fer fotos... :-p). Més tard decidim canviar-nos de roba per lluir els uniformes de hoko! Van de collons!! I és en aquest moment quan comencen els nervis..
Amb tot això, sobre quarts de dotze comencen a caure gotes… i kina gràcia que em fa!! Primer raid i plovent??? No si us plau!! Uf, per sort eren quatre gotes, q bé!!
A les 12h… comencem els d’iniciació!! Ueeeee.
Ens acompanyen fins a una cruïlla i, apa, espavileu-vos!
Nosaltres nem fent, en uns minuts veiem gent amunt i avall, i nosaltres tranquilament ens mirem el mapa i ale, nar pedalant. Ara un camí, ara un pont, ara un bassalot que ens deixa els peus molls per tot el dia… travessem la carretera, fem paradetes per controlar l’orientació, caminets amunt ben enfangats, bardisses, troncs travessats, i… ups! On som? Anàvem bé però ens trobem gent de cara, van perduts i ens amoïnem, i ara què ? aixxxxxx fem una petita trampa i.... patapam !!! ens adonem que anàvem de conya !!! kina ràbia !!! això ens passa per escoltar als demés, per pensar que nosaltres anàvem malament i era tot el contrari !!! Bé, com que ens hem retrobat amb la senyora valissa del dipòsit d’aigua, continuem el tram que diuen que és de carretera. Finalment arribem a Girona ciutat, després de fer unes baixades ben maques amb corves i pedretes amb un bon desnivell. Arribem a la ciutat on hem de trobar el Control de Canvi i on ens trobem a en Josep. I què fem per no pedre gaire temps i fent-li cas?? Fem de superwomans! jajajaja baixem els murs fins arribar al riu amb bicis incloses, una aventura jajajaja. Fem canvi de calçat, mengem dolços i ale! Orientació a peu! Boníssim, pràcticament va ser caminant, i els altres que corrien ens adelantàven en varies ocasions. Vam riure força i ens vam adonar que tenim força bé la orientació i que no vam fer més tros del compte. Acabem arribant al Parc de Montjuïc on canviem de mapa per fer orientació urbana. Tot seguit, la Sònia fa una tirolina i jo un ràpel. I ens endinsem a la ciutat tot baixant i trobant valisses. Després ens desorientem una mica i gràcies a una petita ajuda retrobem el camí cap a la catedral (uf, com sona això). Continuem i veient que se’ns fa tard, tornem al riu a buscar les bicis i com no, saltant de nou els murs. Ràpidament després del riu, tirem amunt, aprofitant marcar una valissa (de l’última orientació, aquesta amb btt), i intentem fer l’sprin final per perdre el mínim temps possible i així ser més emocionant tot plegat.
Un cop a l’arribada, ens queda fer diana a lo jabalí del gironès on… fem diana!!! Ueeee, és igual la postura, apuntar bé o no, la qüestió és fer diana!!!!
En definitiva, què tal ha anat, com us heu trobat? de puta mare!!
El millor, el soparet a can pitallat.