raid d'aventura - ACTUALITAT

Paris-Brest-Paris 2011

2011-11-16T19:42:00.083+01:00

Dissabte 20 d'agost anem a comprar tot el que necessitarem per la prova: aigua, drogacola, pasta, arròs, fruita ... a la tarda toca verificacions.

A les 16h. tenim hora per anar a les verificacions, pensava que trigaria molt de temps, però la veritat és que aquesta gent ho té tot més que estudiat. Revisen que porti totes les llums correctament instal·lades, em donen un bidó i a continuació anem a retirar els documents.

Al pavelló tot està indicat, els volutaris porten senyalitzats els idiomes que parlen, per fer més fàcils els tràmits. Retiro els dorsals. Per error vaig pagar el camping en comptes de pagar el parking per als 4 dies. Vaig a la tauda d’incidències d’última hora i en un moment m,abonen la diferencia i em donen els adhesius a col·locar a la furgo.

Ja només queda recollir el xaleco reflectant, que també vaig comprar amb la inscripció i llestos !!!!. El que queda de tarda el passo badant amb tota la moguda que hi ha; gent de tots els països, bicis espectaculars, andromines amb rodes, … a la nit anem a veure el castell de focs.

Dia D, m’aixeco tard, esmorzo tard, … començo a preparar la bici , dino tard, però molt … continuo preparant la bici.

Fins que passades les 16:00 h. vaig cap a la soritda. La meva sortida és la de grups amb un màxim de 90 h.... vaja la més multitudinària i la primera sortida és a les 18h (van sortint grups de 500 cada quart d'hora). Tot hi anar-hi a les 16h ja soc dels últims … això vol dir que em passaré gairebé 4 hores fent cua a ple sol. Ara començo a entendre a tothom que ens aconsellava no fer aquesta sortida. … la veritat és que es fa moooooooolt pesat. Encara sort que he encertat portant una ampolla d’aigua i un entrepà per amenitzar l’espera…que sino ….

Si d’alguna cosa serveix tanta espera és perque quan arriba el moment tinc unes ganes boges d’agafar la bici i començar a pedalar d’una vegada.

Sortidaaaaaaa !!!! Per fí . Comencen els dubtes. Desde l’última brevet de 600, no he fet masses km. i únicament he sortit una nit per ser el primer català a veure sortir el sol pel Cap de Creus. A més a més ,porto tota la setmana fent el guiri i sense tocar la bici per a res. A part, mai he fet més de 638 km. … i ara toca fer-ne el doble.!!!!
Va, ara no és hora de dubtes, estar aquí és un premi i vull gaudir-ho tot: els kms., els companys, la carretera, les pàjares, les crisis, els paisatges, el sol, la pluja, les alegries, els avituallaments, … aquesta prova dona per molt !!.

Els primers km. per la periferia de St. Quetin vaig rodant en grup, però molt aviat començarem a posar un ritme còmode però ràpid amb els meus companys.
La veritat és que passem d’agafar grups i anem al tema. Primer contratemps mecànic, desllanto, paro a temps, i solventem amb rapidesa.
Creuem un poble, a França sempre és una mica complicat: hi ha moltes zones peatonals, rotondes, jardineres, desnivells, ... s'ha d,anar en compte i més rodant en grup. Per complicar una mica més, en aquest poble, ens trobem dues joves animant efusivament els participant cobertes només amb un petit bikini ... És massa d'hora per tenir al·lucinacions ... pregunto als companys: - heu vist .. ??? Síííí !!!.Continuem.

Aviat es fa de nit,és un espectacle veure llums i més llums de bici fins a l’horitzó. Continuem anant molt ràpid, començo a pensar que potser ho pagaré més tard, però ara em trobo bé i puc fer-ho. També és veritat que si ara vaig ràpid trobaré menys gent als avituallaments.

Arribem al primer avituallament a Mortagne au Perche km. 140 (on no hem de fitxar). Collons quanta gent !! No tinc clar si es millor parar o continuar i adelantar a tots els que estan parats … que no són pocs. Al final decideixo parar, la intenció és fer un entrepà, però per error em poso a la cua (uns 10minuts de cua, la més llarga de tota la ruta) dels que volen caldo i pasta. Doncs ja que hi som em cardo un bon plat de pasta.

Em poso de nou en marxa direcció a Villanes-la-Juhel, el primer control al km. 221. Continuem anant molt ràpid i en tota la nit només ens passen un parell de grups .. no sé si això es bo o dolent !!!. Estic bé, així que arribem a Villaines-la-Juhel, pràcticament no veig ni a la Míriam, que està sobant a la furgo del Tatxo. Agafo una mica de menjar carrego aigua i a pel primer segell del periple.

Continuo a bona marxa fins a Fougeres km.310, on faig un esmorzar de forquilla i ganivet. La primera nit l’he passat sense gaires problemes i a bona marxa. Això està bé. Comença a ploure una mica … però gairabé res, com ve sent habitual 300 kms són sonònim de baixon, i tot i que he menjat molt, passo la primera crisi. Em costa seguir el ritme i busco qualsevol roda que em porti a un ritme que no hagi de forçar.

Sort que aquest tram és dels més curts i arribo a Titeniac (km. 364) sense majors incidències. Arribar als control és tot un festival, primer hi ha tot el guirigall d’assistents, després arribes al parking de bicis, aparques, i comença un circuit on primer fitxes i després continues passant pels avituallaments. Si vols menjar pots fer-ho pagant (no surt excesivament car i es menja molt bé, a escollir entre varis plats). Com que tinc mitja asistencia quan coincidim tirem de menjar nostre, però sino coincidim tiro dels controls.

Em trobo força millor, així que torno a agafar la velocitat brevetiana, sense pressa ni pausa. Destí: Loudeac on hi ha el següent control al km. 449.
L’ambient de la Paris-Brest-Paris, és el que fa diferent aquesta prova. En tots els pobles hi ha gent animant als participants, siguin els primers o els últims. Sigui la tarda, la nit o el matí.

I no només es dediquen a animar sinó que alguns improvitzen avituallaments totalment gratuits (de no gratuits també n’hi ha). La veritat és que rodar així és molt més agraït.

També és sorprenent la varietat de gent que hi participa … vinguts de tots els continents, mai abans havia pedalat al costat de tants asiàtics, ni amb tants americans. Aquests últims amb unes bicis d’acer equipades amb tots els detalls inclús amb maillots de llana. Això és la festa de la bicicleta i estic content de poder-ho viure desde dintre.
Les hores i els km. van passant, ja sóc a Loudeac, tinc assistència així que tiro del meu menjar, omplo bidons, carrego barretes, ... vaja el serimonial de sempre i surto. Tot i que Brest està lluny ja he començat el meu compte endarrera, fins ara no hi volia pensar massa, però ara ja ho puc fer. Quan parem aprofito per mirar el mòbil, desde casa em segueixen "on line", sempre anima llegir algun missatge dels teus.

Les neurones comencen a “estar fritas” que diria algú. Passo per l’avituallament de Sain Nicolas du Pelem, però no quadra res … però si jo pensava que encara quedava molt??? … ahhhh ¡!!! Que no és control que només és avituallament. Ni paro doncs, perquè en 30km. arribaré a Carhaix Plouguer on hi haurà la Míriam.

En aquest trajecte em trobo de cara amb els primers randonneurs, que ja han arribat a Brest i tornen cap a París. Quina enveja !!!! jajaja !!!!.
Arribo a Carhaix, tinc assistència així que menjo bé, carrego bidons i menjar i començo a dubtar. Com que la nostra assistència va amb una criatura no pot seguir el nostre horari, així que ens hem de posar d’acord. Primer valorem la possibilitat de que es quedin aquí a Carhaix (km. 525 i 703). Jo tampoc tinc molt clar que haig de fer. Ara és massa d’hora per parar a dormir. Tampoc tinc son … però fins a Brest queden 93 km. i pinta mal temps a part de que el terreny tampoc es gaire favorable. Finalment fent-se fosc començo a tirar direcció Brest.

L'assistencia també anirà fins a Brest. Els primers km vaig més o menys bé, però arriba la foscor i amb ella començo a veure, en la nostra direcció, llamps i més llamps … uixxx !!
De moment vaig sec però és evident que tard o d’hora acabaré moll.
Fa 30 hores que no dormo i començo a notar-ho, els primers atacs de son de la Paris-Brest-Paris … ja estan aquí. En una baixada se’m tanquen els ulls fins a tres vegades … fins que arriba la pluja, així se’m passa la crisi de son, però arriba l’aigua i el fred. Això comença a posar-se pitjor. Son i pluja a la PBP és la cosa més normal, ja hi comptava, però tot i això, quan arriba…. toca els ous !!!.
Veig un tiu estira’t a la vorera, dormint ,però si està plovent!! .. i no poc !! Penso que deu ser un paio del nord…bé, millor dit, deu ser del nord del nord. Com es pot dormir al terra enimig d’una tempesta ???
Després d’una pujada hi ha un poble amb un avituallament que no hi comptava, pefecte. Puc tornar a omplir bidons (m’he obligat a beure molt i aprofito qualsevol avituallament per carregar aigua, encara que en tingui.). Ara em costen molt de passar els km. fins ara no havia tingut aquesta sensació, però la veritat és que tinc moltes ganes d’arribar a Brest. … i el que passa normalment quan desitjes que una cosa arribi aviat… doncs el contrari. Els kms es fan lents, molt lents, … entre la pluja hem vaig creuant amb els que ja tornen i sempre tinc la sensació de que ells van cara avall i jo pujo, … no sé si és així, però no entenc perquè vai tant lent..o ells van tant ràpid. Li dono voltes a aquest tema, quina estupidesa, oi ?? jajaja !!! Doncs potser tenia raó, ara arribem a dalt d’un coll i s’intueix que Brest està a prop, al final d’una baixada ... però no és ben bé així, donem voltes i més voltes però no acabem d’entrar a Brest.
Finalment entrem a Brest, ens ajuntem un grupet .. així sembla que la pena, sigui menys pena…Però quin error pensava que entrariem a Brest i trobaríem el control molt aviat, doncs no !!!De cop un soroll m’espanta !! Què passa ?? Doncs passa, que m’adelanta una d’aquestes andromines carrosades, que no aixequen més de mig metre del terra. Sembla una caixa de morts amb rodes !! potser és una premonició, jajaja !!!

Agafem una rotonda i adelantem a l'andromina, s’ha quedat encallada amb la vorera, el pobre ha de sortir de la capsa, per tornar a col’locar la “bici” al carrer. Potser només han sigut 5 o 6 km.per la zona portuaria de Brest, però s’han fet eterns, al final una pujada i control. Per fi km.618 !!! Negocio amb el Capde quant dormim: 3 hores dic jo?? 2 diu ell ?? … doncs 2:30’. El Tatxo diu que plega aprofitant que te l’assistència. Ni cas. És tard (les 3 :00h.), aquest sector m’ha costat molt, m’anirà bé dormir ... fa 33 hores que no dormo, però crec que he triat el pitjor lloc per dormir, a l’entrada del pavelló hi ha una planxa metalica que tots els participants hi passen per sobre fent molt soroll !!! ahhhh ¡!!! A més, m,he deixat l,esterilla a la furgo però ara no els vull despertar...dormiré a terra. Em costa adormir-me i em desperto sovint … en fi .. ningú va dir que seria fácil !!! Com vem acordar el despertador sona al cap de dues hores i trenta minuts. M’aixeco, em canvio tota la roba, esmorzo, embusso un lavabo i anem a veure la nostra assistència. El Tatxo al final surt. El que fa dormir … ni que sigui 2 hores.

Nou dia, i noves condicions climatologiques. No plou però hi ha una boira que no es veu res de res, tot i que ja tenim claror de dia !!!. Potser millor axí.

Jo no vaig, com sempre, em costa agafar el ritme als primers km, vull dir la primera hora, em costa molt !!!. Tampoc em preocupa, deixo que els meus companys tirin, jo a la meva. Ara sóc jo qui es mira els que es dirigiexen cap a Brest, jo ja en torno, jeje !! … Ara segueixo les fletxes de Paris no les de Brest.

Em distrec mirant les bicis, andromines amb pedals i derivats … fins un tram que no comparteix l’anada i tornada.
Arribo altre cop a Carhaix, ara és el km. 703, coincidim amb el Capde que queda clar que a partir d’ara anirà a la seva.

Tornem a passar per l’avituallament de Sanin Nicolas, passo de parar i continuo. Em trobo una taula tota parada de fuites, amb un rètol que convida a agafar-ne als pariticpant de la PBP, l’han posa’t uns veïns. Em miro una poma, ella em mira a mí ... me la menjo !!!.

Hem passat varis avituallaments improvitzats d’aquests, així dóna gust !!. Ara plou i fa fresca, però ja m’he acotsuma’t a aquest clima, ni em poso el cangur ni em tapo. A Loudeac faig una bona parada, ja sóc al km. 782, això rutlla i vaig més be de temps del que tenia previst. La pluja continua anant i venint, a estones apreta i a estones para completament. Arribem al km. 841, Quedillac, hi ha un bon avituallament, però no m’entretenc massa perquè en 25 km. tindré a la Míriam esperant.

Un comentari a part mereix la gent de l’organització, un 10, sempre atents al que poguis demanar, sempre preocupats, i sempre amb un somriure. Molt bé, tenint en compte que hi ha avituallments on, entre l’anada i la tornada, estaran pràcticament tres dies passant ciclistes a totes hores amb diferents necessitats: uns volen menjar, altres beure, altres busquen lavabos, d’altres dutxes, l’altre un lloc per dormir, altres volen un mecànic, d’altres no volen res, …

Arribo a Tinteniac, fitxo però no trobo a la Míriam, encara no han arribat. Amb el temps que trigo a fitxar, omplir aigua, pixar, … arriba. Ens mirem uns balls regionals. Menjo el poc arròs que queda, mentre observo com una colla intenten treure una autocaravana d’un camp ple de fang. La pobre dona que condueix se la veu apurada … M’alegro que finalment aconsegueixin treure la furgo, ara la dona marxa ràpid a atrapar al seu/s ciclista/es. La PBP tampoc és fácil pels assistents. Monto el kit de llums a la bici, en breu començarà a fer-se fosc. La Míriam marxa fins a Fougeres, control del km. 921, on tenen previst parar a dormir.

A part del mal de cul, i que les potes ja no són les mateixes que abans, em trobo força bé, molt millor del que preveia. És més, crec que estic molt millor que quan he sortit aquest matí de Brest, això m’anima i em motiva… i ja queda poc més de 300 km. Surto direcció Fougeres, no en vull entretenir més, per fer el màxim km. possibles de dia. Vaig bé, però no puc evitar parar en un avituallament que han improvitzat una familia al mig d'una pujada. Tenen de tot: menjar, cafè i caldo calents, begudes, … està tota la familia. S’alegren de que pari i jo m’alegro de que ells estiguin allà. Fai un cafè calent, omplo aigua i els hi faig una foto, mentre insistieixen en que no cal que pagui res !!.

Arribo a Fougeres, sé que aquest control és clau, porto 921 km. a les cames, la Míriam es queda en aquest control i fins el matí no en marxarà. Recupero bé, menjo força gràcies al sopar que ha improvitzat la cuinera. Estiro per primer cop (una mica tard, no?). Em poso els camals, deixo la jaqueta a mà per si fa més fred, música a tope i …endavant.

Surto motivat, sé que les properes hores seran importants per saber com acaba tot plegat, serà la 3ª nit, i en total només porto dormides 2h30’. Tinc curiositat per saber com respondrà el meu cos. Aguantaré bé ??

Al principi tot rutlla, acabo de sortir molt fresc del control. Aviat formem un petit grup, penso que és important que em quedi amb aquest grup, així estaré més concentrat (pel tema de rodar en grup)i així la son m’afectarà menys. En part l’encerto perquè sí que es veritat que estic pendent del grup, però massa, perquè van un punt més ràpid del que aniria jo. No vaig còmode amb ells, però tampoc vull rodar completament sol, més que res pel tema de la son. Així van caient els kms, a estones em poso a tirar del grup (més que res per frenar-los una mica … jejeje ¡!!) a estones em quedo al darrera i a estones els perdo la roda, sprinto per agafar-los, …. Això es va repetint una vegada i un altre,… de cop noto com els llums de les bicis del davant se m’ajunten, es separen, es mouen, es tornen a juntar…. Uffffff !!!! Em costa horrors fixar la vista, m’estic adormint a sobre la bici, faig un parell de cops de cap. Em tiro aigua per la cara, però continuo tenen “al’lucinacions” amb els llums de les bicis del davant, ho passo malament, tinc por de fotre’m una ostia i tirar algú del grup amb la meva caiguda. Decideixo apartar-me una mica del grup … ara vaig més tranquil, si caic … ho faré jo sol. Em prenc un actimel d’aquells concentrats amb cafeïna, tauritina, … a veure si axí espavilo una mica. Continuo tirant-me aigua per la cara ... em quedo una mica perque el Tatxo va una mica més retrassat(també va millor sol). Me n’adono que lluny del grup vaig més bé, sense les "alucinacions" dels leds vermells. Enxufo les llargues del meu foco i després d’algun cop de cap més, sembla que la cosa millora i supero la crisi, que no ha sigut precisament curta. Ara estic content, he supera’t la crisi i em noto molt millor.

En part he vingut a la PBP per això, estic content i físicament no tinc gaires problemes. Comencem una pujada, atrapo els del grup, la pujada es relativament llarga, d’alguns km. Apreto una mica per veure si encara em queden forces, continuo atrapant gent del grup. De cop ja els he passat a tots i la pujada continua, faig un excercici d’autoestima, continuo apretant fins que trec a tothom de roda. Buaaa !!! Estic bé !!! arribo a dalt i espero al company. Fa una hora m’arrosegava sobre la bici i tenia dificultats per mantenir els ulls oberts i no podia amb el ritme del grupet… i ara, en canvi, faig demostracions de força i els deixo a tots al darrera. jajaja !!!.

Amb aquesta euforia arribo a Villaines-la julhel. Amb la tonteria he creuat la barrera dels 1000 km. volguis o no començo a pensar amb l'arribada. M’acabo de recuperar d’una crisi de son i en poc més d’una hora començarà a clarejar, penso que no serà molt agosserat continuar. Però el Tatxo diu que tiri que ell no continua sino dorm una mica. Si he fet 1000 km amb ell, tampoc es plan de separar-nos ara… i menys tenin en compte que ell també m’ha tingut que esperar en moltes ocasions. Li proposo de dormir només una hora, pensant que ell em dirà que vol dormir més, però accepta. Aquest cop no trigo res en adormir-me tot i que m’he posat al mig duna corrent d’aire.

Això sí, en una hora estic de peu despertant al Tatxo. Amb les primeres clarors del dia abandono el control, després d’intentar beure’m un cafè horrible que només ha servit per escaldar-me la llengua i fer-me anar al lavabo. Al mateix poble entro en un bar i em fotu un cafè com Deu mana. Ara sí, comença l’últim dia.

Ara ja no valen tactiques, ni res, queden 220 km. Ara és arribar o arribar. Vaig al tema, però de nou no vaig. Ahh clar !!! torno a necessitar la meva hora, collons !!! He sortit que començaca a clarejar. Amb la sortida del sol, començo a treure’m roba. Està mig núvol, però també surt el sol, feia moltes hores que no el veiem.

Arribo a un poble, paro en un semàfor i llegeixo en un retol que a 200mts hi ha un avituallament gratuït. He esmorzat poc, potser és una bona ocasió. Efectivament arribo a una carpa d’un club ciclista, tenen música en directe, taules, cadires….i uns fogons enormes on fan un caldo que trigaré anys a oblidar … just el que necesitava.!!! Són molt atents, potser massa … reconeixen que som de la peninsula .. encara que no reconeixen de quina part .. i l’acordeó comença a entonar un .. “.. que Viva espanya …” jajaja !!!

Els dono les gràcies (pel caldo no per la música) i marxo cap a Mortagne-au-Perche, el proper control al km. 1.090.

Comptava que trobaria a la Míriam, però no és així. Total que em cardo un altre plat de pasta, igual que vem fer a l’anada (quan em volia menjar un entrepà).

Comparteixo taula amb uns altres catalans, que van més pendents de l’hora perquè van sortir amb el grup de menys de 80 hores. Jo no tinc aquest problema. Fent temps arriba la Míriam, dubto si canviar la roda o no. Tota la nit la meva bici era, de lluny, la que feia més sorolls. Crec que és el nucli, no sé si canviar de roda o continuar … decideixo que si ha arribat fins aquí serà per molt que em deixi tira’t. De totes maneres li dic a la Miriam que no s’aparti molt del telèfon.

Hi ha 75 km. fins el proper control , físicament vaig bé però em comença a molestar molt el soroll de la bici, cada cop que apreto fort, espetega que deu n’hi do. Vaig rallat i només espero arribar a Dreux i anar a veure un mecànic. Em pregunto perquè no ho he fet abans, ufff !!!. Mentrestant vaig pedalant sense posar-me dret i miro de portar una cadencia alta (que diguin el que diguin … a mí no m’agrada gens). Miro de no pensar amb la bici … però és inevitable.
Arribo a Dreux, em repasso la bici i veig que el problema principal no és la roda sinó les cassoletes de pedalier. Vaig a veure el mecànic però no tenen recanvi. M’entra la mala llet, estic al km. 1165, només en falten 65 km., i té més joc el meu pedalier que el Casino de Peralada. Amb la mala llet em fotu un entrepà i marxo de l’assistència, oblidant-me un bido d’aigua.
Em fa ràbia perquè podria apretar molt més de que ho faig, però haig de ser conservador amb la mecànica, un parell de muros durs… els passo com puc, sense forçar massa, … penso que la bici dirà prouuuuuu però aguanta. Tinc set i no tinc aigua, em cabrejo ... fins que el Tatxo em dona un bidó seu. Ja no tinc set .. però la bici em fa patir ...

Això s’acaba, i com sempre, entre l’alegria d’acabar i la tristor de que s’acabi .. un cúmul d’emocions … porto dos anys pensant en aquesta prova i en breus minuts formarà part del passat. Entro als carrers de St. Quetin, fem una volta llarga … però al final veig el pavelló !! Sento com em crida la Míriam, ja està !! 71 hores i 37 minuts per fer els 1230 km.

Paris-Brest-Paris .. ha sigut un plaer, moltes gràcies !!!.

Jeroni Xic

Raid Cornudella de Montsant

2011-11-07T10:14:00.000+01:00

Ja feia temps que tenia ganes de fer un raid en categoria SOLO, de manera que, tot i a última hora, em vaig apuntar a l'Open Raid de Cornudella de Montsant.
Divendres, després de sopar, agafem la furgo tota la família i cap a Cornudella. La setmana ha estat passada per aigua i durant el viatge ens plou a estones, però durant la nit s'agunata. Al matí de dissabte, faig els tràmits d'inscripció (a la categoria SOLO hi havia 7 inscrits però només en surten 5) i em preparo la motxila i tot el material. A les 9:15 briefing i 15 minuts més tard sortida.
El dia està molt emboirat i ennubolat i a estones cau alguna gota, però ploure no plou, la temperatura és força agradable, esperem que aguanti el dia.
El primer tram consta d'un petit treking fins al Pantà de Siurana per fer-hi un sector de canoa o kayak. Quan arribo a la trancisió ja hi ha força equips amb les canoes però els de SOLO anem amb uns kayaks que estan força bé, de manera que mica en mica vaig retallant distàcia i a la meitat del sector ja vaig davant de tothom. Surto de l'aigua el primer però en iniciar el treking cap a Cornudella altra vegada els equips més forts ja em passen. Pels carreres de Cornudella es despisten alguns equips que no troben el GR que ens ha de portar fins a Sant Joan de Codolar i d'aqui al capdemunt de la Serra del Montsant. Ara ja hi ha també per aqui els equips d'aventura de manera que el camí de pujada ja està ple d'equips. El dia està força tapat i sembla que vol sortir el sol, però en arribar al capdamunt de la serra hi ha una boira baixa que dificulta l'orientació.

La seguent balissa està en una cova i cada equip hi arriba com pot i per on pot però jo vaig concentrat e l'orientació i no faig gaire cas dels altres equips. Ara ve un tram en baixada per anar a trobar altre cop un GR que ens portarà cap al poble d'Albarca. El tram és molt amé i entretingut, i tot i que alguna balissa està un pel amagada, el vaig fent bé al meu ritme lent a peu, però sense perdrem en cap moment. Per contra, alguns dels equips favorits em van avançant de nou, senyal que en algun punt s'han perdut o han tingut algun problema. També m'avança un el que seria el guanyador de la categoria SOLO. Passat Albarca arribo al contron canvi on prenem les bicis. Començo a buscar la primera balissa i la boira fa que costi orientar-se una mica però la trobo ràpid. Tot i així començo a fer càlculs de si arriabaré a temps al proper tall horari i deixideixo saltar-me una balissa. Com el sector BTT és força ràpid i reconsidero la primera opció, que era saltar-mes les balisses no obligatòries, i intento fer totes les que em queden amb la mala fortuna que cometo l'error de desviar-me per anar a buscar una balissa que estava eliminada tal i com havien dit al briefing. Amb l'emprenyamenta oportuna arribo pels pels al tall horari de manera que puc fer l'orientació especifica. Tot i l'espessa boira trobo les 8 balisses i ara només queda baixar fins a Cornudella. La teoria deia que en mitja hora estaria a baix però al poc de començar el descens hi ha un tram tant enfangat que és impossible anar damunt la bici i toca arrossegar-la una bona estona. Al final arribo a meta fora de temps i rebo una penalització de 5 punts quedant segon de la categoria. En resum ha estat una molt bona experiencia i he quedat amb ganes de tornar-hi.

mikel mumany

fotos: http://www.naturetime.es/categoria/galerias-de-imagenes/open-raid-cornudella-de-montsant-2011

http://www.naturetime.es/files/images/or_cmontsant_2011%20%20(2).thumbnail.JPG

video: http://www.youtube.com/watch?v=MNVZwj69UWw&feature=player_embedded

Camí de Paris - Proleg IV - Brevet 600

2011-05-28T00:26:00.000+02:00

618km
36h13'

Camí de Paris - Proleg III - Brevet 400

2011-05-14T00:25:00.005+02:00

Penúltima convocatòria a Manresa, avui també a les 6h. del matí, aquest cop però tornarem a Manresa de nit ... si tot va bé. Com que el pronostic era que podia ploure en aquesta brevet adoptarem el kit de mullat. No és el que sembla, els pneumàtics seran els mateixos, però li montaré un parafang a la bici i agafaré el gore bo (que cada cop és menys bo) en comptes del cangur. Sortim tranquilament per anar cap a Moià, cap a la plana Vic, per a continuació prendre direcció cap al Montseny ... aquest cop visitarem comarques gironines, lleidetanes i barcelonines.

Arribem al primer control a Viladrau amb els amics de Sant Celoni, mengem una mica i anem cap a Anglès, intentem veure'ns amb el Marc o la Sonia, però un està a la feina i l'altre té feina amb la gossa, aixi que segellem al control de Les Preses i continuem la marxa.

Passa't Banyoles creiem que és un bon moment per dinar i parem amb la gent de
Sant Celoni en un Restaurant. Com que anem d'hora ens serveixem amb rapidesa i sense espera.

Sortim del restaurant i tenim molt clar que ens mullarem, hi ha uns cumulus inmensos en la nostra direcció, només ens falta saber on i quan però tenim clar que la que ens caurà no serà petita. Passem Besalú i com que comença a gotejar, fem un "alto en el camino" i ens preparem per la pluja.

Teníem clar que ens mullaríem però potser confiavem que no fos tant, cau una tempesta de collons i pujant el capsacosta no es veu res de res. A més el Tatxo te problemes amb un eslabó de la cadena, parem a dalt del port pero com que no ho podem arreglar, decidim continuar fins a Ripoll on sabem que hi ha una botiga de bicis.

A 1 km del control de St Joan de les Abadesses punxo la roda del davant. Arribem al control i ens omplim el cos de papers de diaris ... la temperatura ha baixat molt i molt... i continua plovent. Arribem a Ripoll i la botiga tancada, així que sota una altre forta tempesta anem direcció a Berga. Baixa aigua per tot arreu i els vorals de la carretera són autèntics rius ... entre els llampecs i els trons que ressonen per tota la vall. Arribem a Borredà i parem en un bar a escalfar-nos una mica, menjar i posar el kit de nit a les bicis. Anem completament xops...però continua plovent.

Passem Berga i la carretera que ens porta fins a Solsona esta plena de petites esllevissades causades per la pluja, així que hem d'anar en compte ja que sen's ha fet de nit. A Solsona la gana i el cansament ens pot... i com que son les 11h. parem a un Kebap a sopar. Arrasem amb la premsa caducada, que ens tornem a posar al cos pel fred i continuem fins a Calaf amb un parell de punxades més a les rodes de la meva bici.

22 hores i 22 minuts després de la sortida arribem a Manresa completant els 412 km.
Avui es dormirà bé !!!

Camí de Paris - Proleg 2 - Brevet 300

2011-04-30T00:17:00.004+02:00

Ja hi tornem a ser, de nou a Manresa, al pavelló. Aquest cop una mica més d'hora perquè la sortida de la brevet de 300 és a les 6h en punt.

Avui anirem a fer un tomb per les comarques tarragonines i tornarem cap a Manresa per les lleidetanes. En total sortiran 305 km. amb un desnivell positiu de 3700 i ens
costará 14h02' completar tot el recorregeut.

Camí de Paris - Proleg 1 - Brevet 200

2011-04-20T00:01:00.002+02:00

20 d'abril i a les 7h en punt comencem un llarg camí que ens hauria de dur a Paris al mes d'agost.

Avui ens toca fer la brevet de 200 que organitza la penya ciclista bonavista de Manresa. En total farem 206 km. i uns 2.400mts de desnivell, per un recorregut molt aconseguit on transitem per moltes pistes rurals de la Catalunya interior.

Els kms. passen ràpids i acabem en 7h46'. Als qui no esperen per dinar aprofiten per tornar a casa en bici, així "dignifiquen" una mica el kilometratge i el deixen en uns 250 km... que fa més per als bons randonneurs.

Raid Girona

2010-12-10T14:47:00.000+01:00

Vaja… aquesta vegada m’ha tocat per novata!
Bé, què dir… sóc feliç per haver estat capaç d’aguantar 5 hores pedalant, corrent, caminant, saltant, rapelant, orientant, …
Tot comença dissabte matí. En Josep i jo ens despertem (després d’haver dormit al parking del pavelló), treiem el cap i què ens trobem? Doncs amb un ambient de raiders de total estrés, correcuites, 3 equipos hoko nerviosos fent els preparatius a última hora… “les bosses dels patins, la dels neoprens, que falta inflar, que hem d’anar al briefing, que no estic…!!!!” Uffffffff jajajaja bon començament. Finalment, tot a punt perquè els d’èlit surtin, bona sort!!!
I els demés? Doncs sent les 8:30h i sortint a les 12h, què millor que anar a fer un bon entrepà !! jijiji, a agafar forces. I així fem, Maria, Sònia, Josep i Míriam... a esmorzar !
Un cop tenim els estómacs com cal, tornem xino xano i anem a buscar dorsals. Tot seguit marquem i estudiem el mapa (mentre la Maria es fa un fard de fer fotos... :-p). Més tard decidim canviar-nos de roba per lluir els uniformes de hoko! Van de collons!! I és en aquest moment quan comencen els nervis..
Amb tot això, sobre quarts de dotze comencen a caure gotes… i kina gràcia que em fa!! Primer raid i plovent??? No si us plau!! Uf, per sort eren quatre gotes, q bé!!
A les 12h… comencem els d’iniciació!! Ueeeee.
Ens acompanyen fins a una cruïlla i, apa, espavileu-vos!
Nosaltres nem fent, en uns minuts veiem gent amunt i avall, i nosaltres tranquilament ens mirem el mapa i ale, nar pedalant. Ara un camí, ara un pont, ara un bassalot que ens deixa els peus molls per tot el dia… travessem la carretera, fem paradetes per controlar l’orientació, caminets amunt ben enfangats, bardisses, troncs travessats, i… ups! On som? Anàvem bé però ens trobem gent de cara, van perduts i ens amoïnem, i ara què ? aixxxxxx fem una petita trampa i.... patapam !!! ens adonem que anàvem de conya !!! kina ràbia !!! això ens passa per escoltar als demés, per pensar que nosaltres anàvem malament i era tot el contrari !!! Bé, com que ens hem retrobat amb la senyora valissa del dipòsit d’aigua, continuem el tram que diuen que és de carretera. Finalment arribem a Girona ciutat, després de fer unes baixades ben maques amb corves i pedretes amb un bon desnivell. Arribem a la ciutat on hem de trobar el Control de Canvi i on ens trobem a en Josep. I què fem per no pedre gaire temps i fent-li cas?? Fem de superwomans! jajajaja baixem els murs fins arribar al riu amb bicis incloses, una aventura jajajaja. Fem canvi de calçat, mengem dolços i ale! Orientació a peu! Boníssim, pràcticament va ser caminant, i els altres que corrien ens adelantàven en varies ocasions. Vam riure força i ens vam adonar que tenim força bé la orientació i que no vam fer més tros del compte. Acabem arribant al Parc de Montjuïc on canviem de mapa per fer orientació urbana. Tot seguit, la Sònia fa una tirolina i jo un ràpel. I ens endinsem a la ciutat tot baixant i trobant valisses. Després ens desorientem una mica i gràcies a una petita ajuda retrobem el camí cap a la catedral (uf, com sona això). Continuem i veient que se’ns fa tard, tornem al riu a buscar les bicis i com no, saltant de nou els murs. Ràpidament després del riu, tirem amunt, aprofitant marcar una valissa (de l’última orientació, aquesta amb btt), i intentem fer l’sprin final per perdre el mínim temps possible i així ser més emocionant tot plegat.
Un cop a l’arribada, ens queda fer diana a lo jabalí del gironès on… fem diana!!! Ueeee, és igual la postura, apuntar bé o no, la qüestió és fer diana!!!!
En definitiva, què tal ha anat, com us heu trobat? de puta mare!!
El millor, el soparet a can pitallat.

Raid Cornudella

2010-11-17T16:49:00.001+01:00

El dia 30 d'octubre es va celebrar el Raid de Cornudella amb la participació del Raidteam a totes les categories que es disputaven.
L'equip èlit format per la Bèstia de Santa Pau i lo Jabalí del Llobregat va ser el més matiner a prendre la sortida amb un treking pels voltants de Cornudella, seguit d'un curt tram de btt fins al pantà de Siurana on van agafar la canoa. En el tram de canoa l'equip va batre el rècord del mon mundial en slalom amb canoa, demostrant que la línia recta no existeix. A continuació van agafar la btt amb un tram amb força desnivell, on com ja va essent habitual, lo Jabalí va haver de ser remolcat en els trams més costeruts, fins arribar a un bonic ràpel volat de 30 metres. Sense perdre temps i amb la btt van arribar al poble de Prades situats en una teòrica 2ª posició. Aquí els esperava un treking d'orientació força tècnic on una valisa es va fer pregar. Tot i la ensigalada inicial i després de fer el senglar per recuperar el rumb perdut, van arribar al final d'aquesta secció situats en una teòrica 5ª o 6ª posició. Tot i la decepció inicial, reberen l'ànim del control amb les següents paraules: "el raid no s'acaba fins que no es creua l'arribada. Ànims que vosaltres aneu molt bé amb la btt". Dit i fet, el bèstia de la Bèstia treu la bèstia que porta dins i lo jabalí que mira de seguir amb el fetge fora. Trien tots els corriols que poden tant de pujada com de baixada, fins a trobar l'equip situat en una teòrica 3ª posició. Tots plegats inicien a peu la recerca d'una valisa situada al capdamunt d'un turó. El Raidteam es desvia cap a la dreta, la troba, la piquen i sigilosament tornen a agafar la btt per enfilar el camí cap a Cornudella. La tornada es fa a ritme frenètic. La Bèstia les clava totes i encara té temps d'animar a lo jabalí que va ben fos: "Ànims que ens vé de minuts". Finalment arriben a Cornudella sense saber la posició final. Tot depèn del temps que trigui l'equip que van adelantar al turó...El resultat el sabrem en el pròxim capítol, o no.
L'equip aventura format per l'Aida i en Capdevila va realitzar el mateix recorregut que l'èlit amb alguna valisa menys, tot i que una inoportuna doble punxada els va fer perdre temps, van aconseguir una meritòria 9ª posició en categoria aventura mixte, retrobant de nou l'emoció de competir en un Raid.
L'equip iniciació femení format per l'Autèntica Bèstia de Santa Pau i la Cati van ser les últimes a començar el Raid amb un treking on les va acompanyar en Pol, que té moltes ganes de córrer un Raid, pero que encara és molt jove i tindrà temps de córrer tots els que vulgui. Tot seguit van realitzar l'enllaç amb btt fins al pantà on van demostrar tenir més traça amb la canoa que l'equip èlit. Després van realitzar un tram amb btt al voltant del pantà on el fotògraf les va voler enredar, pero elles no es van deixar. Encara no sabem si volia que sortissin en pilotes al calendari Pirelli o què. Finalment van acabar en una treballada 9ª posició en categoria iniciació i primeres fèmines.
I a l'arribada l'equip èlit anava comptant els minuts a veure quant trigava el següent equip. El podi estava molt a prop. Finalment 3ers per molt poc. Final d'infart.
I us preguntareu: lo Jabalí no ha dit res de les seves famoses "rampes"? Doncs no. AVECREM!

Lo Jabalí del Llobregat

Raid Garrigues

2010-10-26T10:57:00.009+02:00

Bé, aquesta vegada em toca a mi fer la crònica! I no des de l’assistència, com havia fet tants anys, sinó des de l’altre costat! Sentint-me com una més, com una petita raider que comença en la iniciació!! Jejeje
I què dir-vos??? Cansadíssima!! O entreno una mica més o... 6 hores i mitja de cursa són moltes!
Doncs bé, tot va començar amb uns condons a les mans... sí, sí, havíem d’inflar-los amb el nas! I fins que no es rebentava no podíem sortir, però nosaltres vam tenir un petit problema... els havíem comprat “sensitive” i es rebenten de seguida! No els podíem posar ni al cap de la Maria que ja havia rebentat! I no és pas que fos molt gros el cap de la Maria! Bé, doncs després d’això, una cursa a coll votet, cursa de sacs... i ja podem anar a preparar el material per començar el raid, que em tant de temps encara no ho havíem fet! (Es nota que el meu profe sempre ha sigut en Marc... sempre a última hora!).

Doncs ens posem a la sortida i comencen els 12 kms de pujada a la cronoscalada amb btt als marquesos. I què dir!! Que a l’Albert li van regalar una espatlla per ser el primer (38 minuts) i a nosaltres quasi en la regalen per ser les últimes!! Però dic quasi, perquè no vam ser les últimes tot i doblar-li el temps a l’Albert!
A dalt ja ens esperava la nostra assistència, la Laura.

I també en Víctor, que ens va aconsellar de la millor ruta a fer, tot i que no vam fer ni la meitat de les balises que ell ens va dir! Però és que les pujades cansen i les baixades, que podrien ser divertides... no vam trobar un corriol a la dreta i vam anar pujant el turó amunt, amunt, saltant esbarzers, curtint-nos les cames i total perquè al final, quan érem dalt del turó, veiéssim que la prova d’escalada era a baix de tot!! Ho vèiem però no hi havia camí per baixar-hi! Així que vam haver de posar-nos a saltar de nou enmig de les bardisses, obrir camí allà on no n’hi havia... ja us podeu imaginar les paraules que deixàvem anar! De totes menys maques!! Però al final vam arribar, no us vull dir amb quines cames, però vam arribar! La Mila va fer l’escalada i ja podem tornar a pujar, que quasi són la 1h i ens penalitzaran!!

Doncs arribem a dalt (bufant, és clar) i córrer, agafa el mapa, marca el millor camí (tot i que ens vam equivocar amb un, però ens en vam prou sortir, bici a coll i amunt, esquiva els conills...) i comencem a pedalar! Ara rai que és baixada... comencem a comptar! El quart trencant, per la dreta, que fa un angle de 90º, el segon que fa un angle tancat per la dreta, penseu que ens en trobarem un de gros per l’esquerra, és el següent! I així anar fent fins arribar a les Borges!! Allò sí que era felicitat!! Ja quasi acabàvem! Només ens faltava l’urbana i ja estàvem! I què dir de l’urbana! Tot comença molt bé, però ja eren quarts de tres, passaves pels carrers i feia aquella olor a menjar... i aquella gana!! Doncs au, a córrer (o caminar, que una servidora ja no podia) i cap a la balisa 14, dins del clavegueram... 100 metres endins deia el roadbook!

Però quin fàstic!! El fang fins a mitja cama (i qui t’assegurava que només era fang??). Doncs bé, vaig tirar un tros i allà no hi havia cap balisa! Només vaig trobar un calavera que feia mitja por!! I després, tot era fosc, molt fosc!! I sense frontal era impossible passar!! O sigui que aquí ens vam quedar! “No servirà dir-los que m’he trobat una calavera, que vaig enfangada fins a dalt de tot... jo no entro més! Ves a saber què em puc trobar aquí dins!!” I després cap a la 18, amb els kegs que anaven fent “xof-xof”.
I al final acabem!!! Felices i contentes per haver-lo acabat!

I comencem a menjar olives, i més olives, i més olives... és que eren boníssimes!!!
I què dir dels premis!!! Vam quedar primeres femenines d’iniciació, primeres femenines de la general, segones d’iniciació... (no us diré quants equips érem!!) A part de l’olivera que tinc apadrinada a casa del Roig, una ampolla d’oli, polaines per la neu, un sac de dormir, un necesser... i comença el sorteig!! Primeres! El 30!! 3 mapes!! Comença la segona ronda del sorteig: primeres, el 30!! Jejeje 3 forros trangoworld genials!!

I què dir dels dos equips HOKO!!! Jo només els vaig veure quan van arribar de la btt per fer la urbana i la veritat, per molt que es queixin... van arribar ben frescos!!!! Els HOKO A3 van fer quarts i el HOKO solo va fer primer!!! (Tampoc us diré quants equips de cada categoria hi havia!!) jejeje

Doncs bé, crec que aquest gran dia es pot traduir amb unes quantes paraules: riure, cansament, riure, pujades, riure, bardisses, riure, preservatius sensitive per a futurs pares, que rebenten!!, clavagueres, olives... i molts premis!! Ah, i això sí, un gran equip!!!!
I tal com va dir la Raquel: per quedar primer o últim, que a vegades pot ser el mateix, s’hi ha de ser!!!

L'autèntica Bèstia de Santa Pau

Belorado Raid

2010-07-09T16:34:00.005+02:00

arribem ja el divendres a la tarda els dos marcs i en marçel, i com no en marc te la gran idea de fer una cervesa, si senyor com deu mana!!!! com uns campions, llavors en francesc i la mònica ens truquen , ells ja feia uns dies que es trobaven per allà de vacançes i els molt trempats ena havien preparat el sopar de divendres que macus!!!!!
Comença el raid amb una btt, una mica llarga, aqui jo petu una mica i sort de en julià que agafa la goma i m'estira , deu ni dò , sort d'ell. Agafem un trencant equivocat vull dir que no era el mès recte i perdem una mica de temps però , tampoc jo estava per tirar floretes, ells anavem esperant amb btt, feia el que podia jijijijijijijijij.

Segona Secciò un trking , amb una cova pel mig, fem una bona tàctica i traçem pel mig dels camps i no fotem tanta volta , això ens va de conya, arribem a la cova i en frnacesc que te mès afinitat que nosaltres, almenys que jo, doncs fot la cova amb un jumer i tot pel mig amb un plis-plas es un crac!!!, m'entrestant amb en marc anem mirant el mapa com oh feiem ja que per seguir desprès amb el treking haviem de fer un rumb atravès del bosc sense camins i anavem rumiant, no ens va anar pas malament , aqui en julià va fotre al davant obrint pas com un senglar jijiji

següent secciò nedar atravessant el pentà, aqui si que sòc tonto, em van deixar un traje de neoprè i jo no me'l havia provat abans i quant vaig per posarme'l jijijiji sorpressa allà poc que hi entrava jajajajajaja arrupit i amb l'ajuda dels companys vaig entrar amb calçador i faig nedar com vaig poder ( ENCARA HI HA GENT QUE RIU), un cop atrevessat el pentà nedant , teniem que fer un caiac , aqui dos remavem i un tercer descansava, jejejejeje logicament com que sòc un cagat i un puta, vaig fer que remessin ells dos jajajajajajaj, encara m'estant maleïnt els ossos jajajajajaja SÒC EL PUTU AMO!!!!!!, au i sant tornemi tornem atravessar el pentà i per seguir amb un treking força llarg i cap amunt que fa pujada, aqui teniem un desnivell de cop de 1000 metres i deu ni do, amb boira etc,... però el treball amb equip va sortir be i vem poder localitzar les balisses i de puta mare!!!! un cop a la assitència , era com veure la llum ens havien preparat un caldo calent que es va possar super be!!!!!, i oper seguir amb el raid agafem les btt i cap avall que fa baixada, pel mig teniem una escalda!!!! ens va agafar de nit i jo un cop mès fent ús de la meva vetenaria vaig deixar que escalessin ells jijijijijijijijijij SÒC EL PUTU AMO!!!!!!
ARRIBEM !!!!! fi de l¡etapa del dissabte anem a buscar unes patates braves uns entrepants de llom amb formatge i a dormir que ens queda diumenje, al albert als hi a anat molt be crec que van 3 o 4 a molt pocs minuts entre ells , ojalà tinguin sort el diumenje!!!!

Diumenje, aqui tenim un treking amb un rapel pel mig , que aquest cop si que els companys no em deixen triar i em toca fer-lo jajajajajaja que cabrons!!!!!!!!!! fem treking i de seguida bicicleta super ràpida que ens porta a fer una de les millors coves amb aigua que eh fet , deu ni do lo xops que vem quedar , i tornem agafar les btt per encara la recta final cap a belorado i aixì finalitzar un gran cap de setmana entre amics , i feliçitar a l'assistència pel seu gran treball, ah set un plaer correr amb aquell parell de monstres i tenir aquesta assitència tan eficaç a tope!!!!!!!!!!!

albert desgraciadement, els nervis els van traïr equivocant-se amb l'ordre de les balisses sent aixì penalitzats , sincerement em sap molt de greu ja que crec que s'ho mereixien, nois segur que un altre cop serà i tindreu aquest podi o victoria mès a l'abast , endavant albert!!!!!!!!!

La Bèstia de Santa Pau

Raid Garraf

2010-05-08T00:26:00.001+02:00

divendres tarda arribo a Vilanova i la Geltrú , jejejeje sòc el primer en arribar i em poso a dormir a la furgo estic cansat i necessito estirar-me mentres no arriben els dos animals l'albert i l'imma, de fet l'albert ja arriba cap allà les 9 del vespre i ja s'em fot a sobre ehhhhhhh sense mariconeo eh , només em despertava i prou no penseu malament.... entre pitus i flautes jejejej arriba l'imma i podem sopar tots tres alhora i fotem les nostres conyes i com no l'albert ja treu la seva botella de vi ( es el putu amo!!!!)
anem a dormir.
l'endemà ens aixequem i fem les coses amb força calma de fet jo diria que fins i tot massa calma i el temps sens tira a sobre jejejejj corregudes i presses llavors però dins del planing com sempre fem el que podem , copiem les balisses del mapa etc..... i comença el raid , jejejejejejeje amb una orientaciò urbana i estic tant fora de joc que no se pas on navego ni per on sortir, decidim seguir els equips i que ens portin fins la balissa i allà ja sabrem on anem,..... amb això que veig els d'oxigen i decideixo seguir-los a ells i seguint seguint em trobo!!!!!!!!!!!!!!!!! ara ja fem la nostre jejejeje ah costat prou jajajajajaj........ tornem al lloc de sortida i agafem la bici sembla curt el primer tram però els camins sòn força dificils d'interpretar ja que la zona te molts de camins nous i s'ha de trobar els correctes per encertar la balissa i deu ni do quin pilo d'equips ens anem trobant allà mateix buscant la sortida d'aquell laberint jejejeje era divertit equips cap a la dreta cap a l'esquerra d'altres en contra direcciò ( oh això es el que pensavem...) que finalment ens en sortim i soms els putus amos!!!! de fet no cantem gaire victoria al copiar les balisses en copiem una de malament i ja podiem anar buscant sort que veiem algun equip que be d'on estava la balissa i jejejej ens aprofitem d'ello!!!! arribem al control canvi sembla ser que quant arribem els primers tot just ens han tret 20 minuts i acabem de veure sortir els d'oxigen per tant AL LORO QUE NO ESTAMOS TAN MAL!!! això em dona ànims de seguir a tope i ens enfilem carena amunt a peu per anar a buscar un coll, aqui l'albert improvissa una drecera pel mig del bosc i el foll l'encerta deu ni do !!! i això que el mapa el portava jo !!!! jejejejeje de cop ens adonem que ens em deixat el roadbook jejej pero creiem que ja ens en sortirem , però no és el cas quant ja casi estavem del bucle a peu haviem de fer balissa 8 i 9 i control canvi, doncs fotem balissa 8 i cap al control canvi jejejejej sort que veiem passa oxigen que ve d'un corriol que en principi no havien de venir i això ens fa mirar el mapa i observem que ens falta la 9 cagun la puta de deu, tindrem mala sort avui!!!! au i cap a la balissa 9 i torna a pujar una carena que acabavem de baixar jejejejejejejeje oh sento nois jo els hi deia em sap greu ....... però bueno tu entrenarem mès i ferem mès quilometres jejejejejejeej ara ja si enfilem cap al control canvi i agafem els patins jo ja tremolava per dins pensava ai ai ai ai ai ai ai ai però quina sort tu eren uns 3 km nomès i eren tant drets i un esfalt tant dolent que ens vem treure els patins i anavem de coña amb els patins a l'esquena jejejejejejej una mica de sort haviem de tenir oi???? i si patins a l'esquena i peus de gat i bodries etc... ens fan fer el ràpel i cap a la via d'escalada allà arribem amb els de bicifasol que ara es diuen 2.0 cob , sòn bona gent !!!! ells decideixen fer un 6a i nosaltres l'imma decideix fer un 5 i jo crec que molt ben encertat ja que la gent deia que el 6a era molt difìcil, però l'imma que te pegamento als peus i en marc que ajudava una mica amb la corda fotem record en puja la via jejejej ( imma va anar d ecollons , els putus amos) i ja enfilem cap al control canvi , que torna a tocar agafar la btt, ara tocava un tram ple de pujades i rampes dures que deu ni dò i pel mig ens toca fer una orientaciò especifica , que ens va de coña es veu que l'imma te visiò de lince i les veu de lluny i l'albert les ensuma ja que formavem un bon equip i vem fotre un molt bon temps !!!! i ja queda poc queda la recta final de btt per arribar a meta però ens queda la ultima balissa i quina ultima jejejejeejejejabans per això ens fotem revisiò de material, QUE NO EN FAN MAI!!!!!!!!!!! però aqui ens demanen les mantes tèrmiques i el mòbil i jajajajajaj capi endevina qui no portava la manta tèrmica doncs si jo no la portava jejejejejejejeje sòc un desgràciat no vaig pas pensar-hi i això que fot anys que faig raids, però amb el meu encant creiem que em convençut el noi que apuntat i ens sembla que oh deixerà passar per alt, agafem de nou ls btt i cap a buscar la ultima balissa per sorpressa atrapem de nou el 2.0 cob que sembla ser que el pere es troba malment i la noia estava vomitant, nosaltre i com no ha de ser parem i els oferim menjar i beguda els preguntem si es troben millor etc..... mentrestant l'albert ja anat a mercar una balissa que es trovaba a pocs metres i emprenem la ultima balissa junts amb el 2.0 cob, però intetem fer AXATSUUU i ens surt a mitges!! perquè arribem a la balissa abans que el 2.0 cob però la tenim mal marcada i no tenim pas collons de trobar-la , esclar si la tenim mal marcada es impossible, però per sid e cas l'albert ja porta mil ruïnes visitades del voltant i ni rastre de la balissa, i en això que arriba el 2.0 cob , i com no que els i preguntu que em deixin veure el seu mapa per mirar on la tenien marcada i jejejejejeje teniem les sospites encertades la teniem mal marcada, ara solucionat això i a pocs km de meta decidim fer les paus amb el 2.0 cob i entrar junts a meta, com uns campions!!!!!!
De tot això del raid arribem a una conclusiò , que soms un equip de puta mare , que vinguin o no vinguin els resultats ens oh pasem a tope i que segur que la pròxima , JO agarè la manta tèrmica i que entre tots repaserem que estiguin ven marcades les balisses PASSARELLS QUE SOMS UNS PASSARELLS
us estimo EQUIPO!!!!!!!!!

La Bèstia de Santa Pau

Brevet 400km Manresa 1 de Maig

2010-05-05T11:42:00.000+02:00

Després de baixar a Massamagrell a fer la brevet de 300 km amb el Josep i el Tatxo,amb una mica de conya i una mica bastant en serio comentem que la setmana següent hi ha la brevet de 400km de Manresa,només són 100km més...perque no...?
Al final decidim anar-hi amb el tatxo,( el Josep no pot,feina!) com sempre a correcuites i sense preparar-ho però ja estem apunt,inscripcions d'última hora i a les 6 del mati,plovent disposats a la sortida.
Plou el temps just per deixar-nos xop i freds com pollastres,però el dia s'ens aguanta fins l'hora de dinar a Benabarre on parem a un grupet molt maco que s'ha anat formanant al llarg del mati, on tothom troba el seu ritmet a les pujades però en el que quan arriba el pla i les baixades tothom s'espera i ens tornem a agrupar.Arribant a Benabarre la tempesta ens persegueix i els llamps i trons sonen darrera nostre.
Just comencem a dinar i comença a ploure molt,moltissim!!!!! La gent que van arribant al restaurant ja ho fan xops de dalt a baix,quina mandra sortir d'alla...però es el que toca, ens acabem el café ens abriguem i ens protegim de la pluja i sant tornemi...només ens en queden 170...
Para de ploure i tornem a formar el grupet del mati,ja una mica més cansats però amb el mateix bon humor del principi,i també a un bon ritme,després de 100km més arribem a Ponts cap a les 8 del vespre i decidim parar a menjar alguna cosa per recuperar-nos una mica ,poc després de sortir de Ponts em de començar a encendre els llums i tornar-nos a posar el xubasquero,torna a ploure, i ja no ens el treurem fins al cotxe.
I després d'algun ensurt en alguna rotonda i en alguna corva en baixada de nit i mullada arriben a Manresa cap a les 23:30,morts de fred,bastant cansats però sobretot contents,la preparació per la bpb es va afinant.

Mikel C.

BREVET 300 ... 2 millor que 1

2010-05-04T23:54:00.008+02:00

Després de gaire bé un any sense veure el meu nom inscrit en cap prova esportiva, em fa certa il•lusió tornar a fer una inscripció. Com fa 2 anys, tornaré a fer la brevet de 300 que ens ha prepara't la Penya ciclista Bonavista de Manresa, aquest cop acompanyat del Capde. En principi el recorregut no m'atrau tant com l'anterior edició, però el desnivell aquest any em va millor (vull dir que és inferior ;)). A les 6:00 h del matí fem la sortida ... i encara em pregunto que carai faig jo en aquesta brevet quan en el que porto d'any la sortida més llarga que he fet han sigut 101 km. i realment no he fet més de 3 ó 4 sortides. Tant se val, estic massa adormit per donar-hi més voltes, a més a més... i la tranquilitat que dóna saber que no has preparat gens ni mica la brevet ??? ... així qualsevol resultat, per negatiu que sigui, és satisfactori !!.

Com era de preveure, de seguida perdem el grup del davant. Bé, no és que el perdem, sinó que els deixem fer .. jeje !!!. Anem a la nostra bola, i entre la foscor i que encara no ens em despertat del tot, els primers km., que són els més feixucs, passen ràpid. Passat Calaf i amb el terreny més favorable fem un grupet d'unes 20 unitats que ens portarà fins al primer control a Alfarràs a un ritme endimoniat, marcant una mitja de gaire bé 28 km./h. Un cop reprenem la marxa, ja ho fem anant el dos en paral•lel ... així ho farem fins a Manresa, uns 200km. després, passant de grups, relleus, ... El tram de Lleida a Cervera es fa bastant dur, pels km. acumulats, per l'autovia, per l'entorn, per la caloreta que fa ... Un cop a Cervera tornem a circular per carreteres més secundàries i la veritat és que s'agraeix, malgrat que les cames s'han acostumat a circular pel pla i ara no acaben d'acceptar que hi hagi algunes rampes amb desnivells positius. Un cop superada l'última sorpresa, en forma de pujada de 3km. arribem a Manresa. Una brevet més.

----------------------------------------------------------------------------------

(dijous 22 d'abril a la nit).
-Tatxo, demà aneu a la brevet 300 de Massamagrell (València) ???
- Sí, amb el Capde !!!
- A quina hora marxeu ???
- Tard, que és St. Jordi.
- Hostia, doncs potser m'animo ... demà et dic alguna cosa.

(Divendres 23 d'abril)
Frago, carretera i manta. Aquest cop tenim més marge perquè la sortida és a les 7:00 del matí. A les 2 ens posem a dormir a Massamagrell, prop de la sortida. A quarts de set faig la inscripció i pago l'esmorzar que tenen prepara't a un Bar de Gatova.A les 7:00 prenem la sortida i aquest cop ens afenyem a formar un grup perquè estem en territori desconegut i no ens coneixem les carreteres.

De totes maneres aviat ens adonem que aquest no serà el problema, aquí les brevet les viuen de manera diferent ... després de passar pel primer control, formem un grup d'unes 25 unitats, que serà amb la que completarem tota la brevet, amb ells: esmorzarem, passarem controls, dinarem, riurem,arreglarem punxades, pixarem, conversarem i compartirem les pedalades...esperant-nos els uns als altres, ... és veritat que d'una manera un pèl egoïsta per part nostre, perquè els nostres relleus seran esporàdics, molt esporàdics... vaja pràcticament inexistents (amb el pràcticament he exagerat) ... però és que no ens coneixíem les carreteres .. jeje !!!.

Val a dir que en tot moment els de la penya ciclista Massamagrell, s'han preocupat pels catalans (per nosaltres 3 i 3 catalans més que també fan la brevet) i ens han fet sentir millor que a casa. Un 10 per a ells ... moltes gràcies família. Segur que ens tornarem a veure.

Jeroni Xic

Triatló d'hivern de Tuixent-La Vansa

2010-01-17T09:29:00.001+01:00

El Passat 17 de gener es va celebrar la segona edició del Triatlo d'hivern de Tuixent-La Vansa http://triatlotuixent.blogspot.com/ que és el campionat de Catalunya de l'especialitat i l'única prova a casa nostra.

Arribo a l'estació el dissabte al vespre i la temperatura és força alta, no glaça en tota la nit. L'endemà al matí començo amb els temes d'inscripció i a preaprar el material. Quan falta ja poc temps per la sortida m'adono que no trobo les botes d'esquiar, regiro la furgo i no apareixen, corrents vaig al lloguer de l'estació i per sort en queden unes del meu número, uf!!

Enllesteixo el material i amb prou feines escalfo una mica. Com l'any passat hi vaig participar em donen un bon lloc a la sortida, però ràpidament m'abancen una bona colla de corredors, defet és el segon dia que em poso els esquis aquesta temporada i això es nota. Son dues voltes al circuit blau de l'estació. Després venen 2 voltes al circuit de la font en BTT, amb un circuit més dificil que l'any passat, sobretot la primera volta que fa que en alguns moments s'hagi de posar peu a terra i i nclús caminar en alguna pujada. Tot i això aquest parcial em va força bé i milloro algunes posicions. Per acabar una volta a peu al mateix circuit.

En resum podriem dir que una matinal força divertida, sobretot pel que fa al poder anar en bici per una pista d'esqui trepitjada.

mikel mumany

Dades i classificacions: http://www.triatlo.org/competicions/edit_competicions.aspx?numero_car=1047

Fotos: http://picasaweb.google.com/miquelarmengolr

Raid Torrelles

2009-11-21T16:18:00.003+01:00

De bon matí la humitat apreta i sembla que serà un dia fred,..manguitus, armilla, jersei extra… después resultarà que suarem la cansalada i ens sobrarà tot…

Com és freqüent, a pocs minuts de començar el raid hi ha corredisses, uns els falta el boli, d’altres inflar la roda, no tinc barretes!! … ens indiquen que hem de començar al camp de futbol, a pocs metres d’on estem… anem cap allà tots plegats amb les bicis i amb la motxilla ben carregada, aquesta vegada hem de portar, a més de les bambes, l’arnés a sobre.

Ens situem al final del camp de futbol tots els equips per ordre de numeració uns al costat dels altres… n’hi ha que sembla que estan nerviosos ja que se’ls hi escapa el pishum i tot! Ejem ejem… aquest raid promet!!

Sortida! Corredissa fins al final del camp on tenim els mapes i les bicis! Agafem els mapes i els més habituats al tema, busquen, a partir d’unes coordenades, punts dels mapes cap on ens hem de dirigir...tracem , també, el camí a seguir fins a les fites.

Rapidament pugem a les bicis i cap amunt que fa pujada!! Els 3 equips anem juntets.. a un ritme frenètic! Em volen matar!! A topeeee !! Iniciem aquí el recorregut de btt...en total recorrem uns 15 km amb rampes, pujades, baixades i asfalt.. arribem al primer canvi a les 10.30, només hi ha un altre equip que hagi arribat abans que nosaltres. Tenim 2 hores per trobar 13 fites, deixem les bicis, les motxilles i ens canviem les bambes.. coves, ruïnes, pous... ho aconseguim! Arribem abans de 2 hores els 3 Artipymes..quasi junts amb 2 equips mes. Recuperem forces menjant, bebent.. i tornem a fer el canvi a la bici.

Sortim els 5 equips (3 de nosaltres i 2 més) quasi junts amb la bici... aquí els equips ens comencem a dispersar, les rampes són importants, els més valents es van avançant i van a la par amb un altre equip que no és dels nostres... vinga valents!!
Arribem a la fita de l’avenc i .... sorpresa!! L’Albert i en Marc encara no han arribat!! Mentre en Mikel comença a fer l’avenc.. als pocs minuts arriben l’equip dels nostres! Nanuuuus!!! Què ha passat? No es pot seguir un altre equip.... sortim de l’avenc en bici l’equip Tatxo i Roig i en Mikel i jo.. en poc temps en Marc i l’Albert ens atrapen...i seguim junts en btt fins arribar tram encintat i Rapell !! .. allà ja veiem que tenim l’equip Medilast al davant, se’ns han avançat..

Al rappel hi ha mooolta cua, ens dóna temps d’agafar fred, xerrar, delirar, riure, .. bimbache amunt bimbache avall... bons moments!! Jeje... comencen en Marc i l’Albert fent el ràppel.. i arriba el momentazo del raid .. comença l’Albert a fer el ràppel, un dels organitzadors el vol cridar i fa un – Escolta NENG ... !!
I l’ Albert no s’ho pensa: - QUE PASSA NEEEEEEEEENG!! Jejeje... i cap avall!!!

Seguit d’ells baixem en Mikel i jo i després en Roig i en Tatxo.. l’Albert i en Marc ja han anat tirant, han d’avançar al Medilast!! Seguim els 4 en btt....ja tot és baixada.. i queda poc! Arribem a casa! donem la tarja de control, deixem les bicis i cap a la prova especial!! I l’Albert i en Marc?? No han arribat... els Medilast van davant nostre..comencem la prova especial, circuit de cordes amb tirolina inclosa, mentre vaig donant voltes sobre mi mateix a la tirolina veig en Marc i l’Albert que arriben... nanuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuusssssss!! S’han perdut a l’últim tram ! casunlolla!!

Acabem el circuit de cordes, ara ens toca orientació urbana, en Tatxo i jo posem a prova les nostres habilitats orientadores... millor que ho deixem còrrer, no sigui que a l’últim moment ho engeguem tot a rodar! Jeje... Tranquil Tatxo, això no quedarà així, .. ja ens posarem les piles ja...

Arribem a meta!! En poca estona arriben en Marc i l’Albert, quina ràbia!!

En total uns 50 km en bici i uns 15 a peu amb 2000m de desnivell positiu. En 8 hores apoximadament.

Acabem Artipyme 3 en 2a posició, Artipyme 1 en 3a posició i Artipyme 2 en 4a posicío

Raid Torrelles

Rogaining del Vi: El Jardí de Bacus

2009-10-19T16:40:00.006+02:00

Arribem tots al pàrquing de Pacs del Penedés, bueno tots no, Albert i Inés ja em truquen estan a Vilafranca del Penedès , com sempre ells son feliços m'encanta!!!!!
Estem al pàrquing i per fi!!!!!!!!!!! coneixo la inés ( està boja com ell, ja s'han ben trobat). L'hi deixo les polaines a l'Inés i un bidò, aquest Albert és pitjor que jo amb el material etc.... jejejeje .... pobre Inés. Hem trobo l'Imnma ,i el seu home que portava un barret super xulu!!!!!. Ja soms canviats i anem cap a la sortida on trobo a la resta de famili Catxo, Raquel, Roig i Cati. Ei que tal!!!!!!!!!!! a tope!!!! Com sempre no hi han gens de nervis i si que predomina el bon rotllo. Estem a la sortida i es fa el briefing jo vaig fent conya copiant els mapes dels altres jejejejejej i desitjo molta merda a tothom.

i SORTIDA!!!!!!! no sé com o faig però ultimament sempre surtu primer però aviat ja m'atrapen no us penseu!!!!!! i si ja estem l'equip de l'Ivan del hagholfs junts amb el Farra-o anem juntets 3 o 4 primeres balisses, aqui m'adono que encara em falta molt per apendre d'orientació , que fàcil ho feien i això que jo tambè llegia el mapa però ells anaven molt més ràpids llegint, quina ENVEJA!!!!!!!!!!! de cop i volta tant Farra-o com Ivan com nosaltres tenim estratègies diferents i cap a la balissa 5 ja estem cada un pel seu camí....... ufff quina tranquilitat.

Durant la cursa no ens hem perdut cap moment i tot va força be, però cordons si queda només una hora i estem a l'altre punta del mapa!!!!!!!!!!! i en efecte fotem 5'56" tard i com no ens descompten 10 minuts jejejejej cap problema.... de fet ja estava força cansat. Ens queda un bon sopar de pasta freda i un bon tros de llangoniseta i au cap a casa que dema es treballa!!!! per cert famili es diferent còrrer amb vosaltres que contra vosaltres jejejejejejej

La Bestia de Santa Pau

+info

Raid Catalunya Centre - Copa catalana

2009-10-03T18:23:00.001+02:00

El bon rotllo es veu el divendres mentre sopem tots junts , per descomptat, la llesca ja fot de les seves, hem trobat un amic seu de la mateixa raça però amb mascle. Es diu fera i es foten un fart de jugar de l’òstia jejejej, això passa mentre tots els altres estan marcant els mapes......quin collons que tinc jejejejeje
Acabat de marcar els mapes, li foto una ullada i veig que el camí passa just per sota d’on hem acampat amb les furgos, per assegurar-me durant la nit vaig a fer cacona i aixì aprofito si veig el camì, i si!!!!! Només s’ha de baixar un talús inmens que patina un pilonàs i ja hi som. Els hi comento als companys que demà farem això i ells em diuen que endavant. Dit i fet, al matí a la sortida surtu com un coet, em giro i sorpresa; tot deu m’està seguint jejejejej ai ai ai ai ai i si em perdu ferè perdre a tot deu jejejej i així va ser després de trobar el cami ens fiquem en un cul de botella en que està tot molt enverdissat i tothom recula amb algun comentari de “ quina merda de xerpa” jjejejejej perquè em seguien jajajajjajaj que bo!!!! Però entre el roig el capi trobem una soluciò creuem el riu i ja soms a l’altre banda i dit i fet l’albert com un isard ja ha trobat per in creuar i ja soms derrere d’ell jejejejej, dinte del que cap ens hem sortit prou be, però per sorpresa nostre al cap de 1h corrent i pensant que haviem fet una mala sortida ens adonem de que anem primers!!!! Junts amb el medilast que ens acaba d’aperèixer per un cami que no se pas d’on venien, però nosaltres ni cortos ni peresozos seguim fent el nostre raid , em sembla recordar que fins i tot algu explicava algun acudit,anavem super be estavem concentrats però alhora ens divertiem. Arribem a la btt, hem arrribat a 3 minuts dels primers però ens és igual, sabem quin és el nostre ritme i aixì seguirem fent, el roig el capi i el tatxo s’en van , nosaltres només sortir tenim la meva bici punxada i això que tinc tubeless, però provem d’inflar i funciona ja no perd!!!! El equipo del capi sembla ser que ens ha anat esparant i així ja tornem estar junts ( que macos ), hem arribat al caiac i sorpressa un super caiac que costa un pilonàs portar-lo recte , es divertit de veure com tots fotem com els autodexocs, ara a la dreta ara cap a l’esquerre jejejejej per veure!!! I ja tornem enfilar la btt cap un poble a fer una orientació urbana, i dit i fet allà trobem a la Raquel i la Sònia que ens animen un pilonàs i com no la meva princesa la llesca que està boja!!!!! Ara poca broma ens toca btt amb 39 km 1200+ deu ni do, però anem fent sabem que si fem be aquesta secciò el raid casi al tenim fet, i com sempre anar rient i explicant histories arribem al final de l’etapa de btt i sorpresa ens trobem que el medilast només ens ha tret uns 10 minuts jejejej que guai això vol dir que no ho hem fet tant malament, ara toca cordes per sort o per desgràcia , només ho pot fer un del equip, nosaltres desprès de reunions i reunions hem decidit l’imma i jo que sigui l’albert el fiera i per l’alte banda serà el capi, i collons no veguis com pujava i baixaba el capi a l’albert encar la de veure passar deu ni do el foll!!!!! I ja queda menys uns 12 km còrrent cap a la meta, els quals sòn tots casi de baixada i s’agraeix un pilonàs, però just abans d’arribar ens trobem amb el tir amb arc, teniem que tirar 2 fletxes cada un i jo com sempre fent-me el puta explicant a l’imma i albert com havien de tirar jejejeje sabeu que? Dels tres vaig ser el que vaig fer menys punts jajajajaj sòc un bocamoll!!!!, i em sembla ser que el capi va fotre una fletxa fora de la diana, aquell dia ni el capi i jo no vem ser afortunats amb el arc. Finalment arribem a meta i prova especial aquest cop em diuen que la faci jo , i si la vaig fer jo però jejejejej la bici dels collons anava al revés quant tu giraves a la dreta ella anava a l’esquerra jejejejej ja us oh podeu imaginar el resultat.
Finalment despres de 9 hores i el pico , hem fet primers i tercers i estem super contents!!!!!!

La Bestia de Santa Pau

Raid Bisaura - Copa catalana

2009-09-19T16:04:00.000+02:00

El passat 19 de Setembre s'ha disputat a la vall del Bisaura el IV Raid del Bisaura.A 2/4 de 9 en punt s'ha donat el tret de sortida amb 32 equips sota l'arc.La prova ha començat amb una ràpida orientació urbana pel poble de Sant quirze per tot seguit amb la Btt i un roadbook anar fins a Montesquiu on deixaven les bicis i marxaven amb un treking al mig del qual havien de patinar cara amunt fins a Sora 4Km per seguir corrent i fer un total de 13Km altre cop fins a Montesquiu,ja cap al final d'aquest sector dues proves especials Bitlles catalanes i un rapel al pont del ter a montesquiu per tornar a pujar amb Jumars, tot seguit agafaven altre cop les Btt i marxaven amb 22Km per davant cap al Teixido on tornarien a fer un treking per les Baumes per continuar amb la última Btt tot passant per la Cau i el Morro del Quer per arrivar a una desitjada meta a Sant Quirze.Després de més de 80Km i 2400m de desnivell els guanyadors en Copa catalana foren Gloval Agent T1 Muntanya amb tan sols 8h03min 2ºlloc Oxigen amb 8h37min i 3º Artipyme-2 9h18min.

Rogaining Les 3 Valls

2009-08-20T13:22:00.003+02:00

Prova Marató o-store. Des de les 9h. fins les 15h., buscant el màxim possible de 60 controls amb puntuació variable segons la dificultat. Cal orientar-se només amb l'ajuda del mapa i la bruixola. Guanya l'equip que fagi més punts. Cursa ideal tant per als orientadors més experimentats com per a qui volgui iniciar-se en l'orientació, ja que el recorregut, el nivell de dificultat i el nombre de les balisses localitzades són de lliure elecció.

l'Ariégeoise

2009-07-17T11:14:00.014+02:00

La cyclosportive l'Ariégeoise fête, en 2009, son 15° anniversaire. Elle est devenue au fil des ans une superbe adolescente, classée dans la catégorie des «Cyclosportives Montagnardes».
Poussés à la fois par notre passion pour nos Pyrénées Ariégeoises et notre passion pour le cyclisme, nous nous sommes lancés dans l'organisation de cette manifestation qui possède aujourd'hui le statut d'épreuve internationale avec 18 pays étrangers représentés lors de l'édition 2008, grâce à son appartenance à la Série UCI GOLDENBIKE (seule épreuve française) et au TROPHEE LABEL D'OR de la FFC.
Riches d'un peu plus de 600 bénévoles toujours disponibles, nous avons pu accueillir prés de 3700 participants, avec la convivialité maintenant légendaire qui caractérise notre épreuve, dans l'ambiance festive des villages traversés.

Raid Urgellistan

2009-06-22T12:49:00.001+02:00

El passat dissabte 20 de juny es va celebrar el Raid Urgellistan, organitzat per la Unió Excursionista Urgellenca i puntuable per la VI Copa Catalana de raids d’esports de muntanya de la FEEC.

Divendres es va realitzar el briefing a la Societat de Coll de Nargó, on es van entregar els mapes i el llibre de ruta als participants.

L’organització va habilitar un camp per poder plantar tendes de campanya i instal·lar els vehicles. El dissabte, tot just quan sonaven les campanades de les 6 h del matí, es va donar el tret de sortida del raid des de Coll de Nargó (Alt Urgell). 20 equips van ser de la partida.

La prova va començar amb un tram d’orientació urbana fins a la zona d’embarcament, on els raiders van començar iniciar el sector de rem pel pantà d’Oliana. A continuació va seguir el tram de via ferrada i el trekking que ens portà fins a Sant Miquel i altra vegada a Coll de Nargó.

Aquí els corredors van poder recuperar forces amb un generós avituallament per tal de començar la secció de BTT: 14 km i 1.100 m de desnivell. Una cova de 200 m de llarg enmig d'aquesta secció va sorprendre als corredors, i va refrescar-los abans de començar el descens en BTT fins al poble de Boixols on van haver d’afrontar un descens de barrancs. Aquest tram va ser molt ben valorat per tots, degut al cabal d'aigua, a la temperatura i a les condicions de seguretat.

El retorn del barranc es realitzà per un camí empedrat fins a Bóixols, on van poder recuperar forces de nou amb un altre avituallament. Tan sols els restava agafar les bicis i afrontar els 150 m de desnivell positiu i una baixada molt franca de 17 km per la vall de Sallent, que els conduí fins a la línia de meta.

Pel que fa a la competició, l’equip guanyador fou el Global Agents, seguit de ben a prop per l’Oxigen. Completà el podi el Cambrils raid team. En quarta posició entraven els componentes del Raidteam.tk.

Un ambient molt distès entre els corredors i la organització, va fer d'aquest raid una jornada de festa pel poble de Coll de Nargó que va facilitar tots els equipaments necessaris per a la realització de la prova.

Irati Xtrem 2009

2009-06-22T12:10:00.007+02:00

"ESPECTACULAR Y CALUROSA IRATI XTREM 2009
Con un día limpio y más de 30 grados en la parte más dura del recorrido, los casi 1000 participantes afrontaron el reto de IRATI XTREM. Más xtrem que nunca, los puertos de Errozate y Larrau volvieron a ser las estrellas de la jornada. Pero sin duda, hemos de destcar el magnífico ambiente durante todo el recorrido; relajación, tranquilidad, risas, colaboración... Esto es IRATI XTREM."

Raid La Pineda - Campionat d'Espanya de Raids

2009-05-08T17:03:00.004+02:00

Els dies 25 i 26 s'ha celebrat el XI Raid La Pineda Platja - Campionat d'Espanya de Raids 2009 - amb la participació de 43 equips, entre ells, dos formats per components del raidteam, un en categoria èlite i l'altre en categoria aventura.
El raid va començar a Tivissa (comarca de Ribera d'Ebre) a les 9 del matí amb una orientació urbana on dos dels components de l'equip li passaven el relleu al tercer, que realitzava una via ferrata. La ferrata no es trobava neutralitzada, fet que va provocar les primeres diferències entre els equips.
A continuació s'inicià un sector en btt fins al poble de Garcia on els dos equips van realitzar un bon temps parcial que els portà a escalar posicions a la classificació general. A continuació iniciaren un sector de caiac de 30 km amb parada a Miravet on es realitzà una crono-escalada al castell. Destacar el 3er lloc scratch aconseguit pel Capi i el Puto Amo dins de la categoria Aventura. Seguidament es reprenia el descens amb caiac fins a Benifallet on els dos equips van arribar amb poca diferència de temps. Després del necessari i agraït avituallament preparat per Miriam i Josep, els equips van començar un dur sector de btt que els portà fins al balneari de Cardò. L'equip aventura, que realitzava un recurregurt més curt, hi arribà força ben classificat després d'un excel.lent sector en btt i inicià el barranc sec (neutralitzat) amb tres ràpels encaixonats a la roca i amb un retorn complicat per una tartera de roques inestables. En aquest moment del dia la climatologia es va començar a espatllar per moments. A les 17:30 iniciarem un sector de treking que ens tenia de portar fins al poble de Rasquera. Es tractava d'un sector d'orientació molt tècnic amb l'agreujant d'una boira molt compacta i amb visibilitat molt reduïda. A partir de la balisa 34 vam perdre un temps preciós buscant el bon camí i vam acabar, com es habitual, fent el senglar... i pensant que acabariem fent nit sota una balma de la muntanya. Pero vam aconseguir agrupar-nos amb varis equips amb els que vam acabar realitzant tot el recurregut fins a Rasquera on arribarem just a les 21:00. A aquesta hora obrien l'úlltim sector de btt que portaria als participants fins al castell de Sant Jordi d'Alfama, passant abans pels laberíntics camins de la plana del Burgar i pel camí de Gavadà. Finalment l'equip aventura va arribar a Sant Jordi d'Alfama passada la mitjanit.
Mestretant, l'equip èlite va haver d'esperar força a la neutralització del barranc i quant va iniciar el treking ja era quasibé fosc. Tot i aixó van aconseguir totes les balisses fins a la 34. A partir d'aquesta i davant de les dificultats d'orientació per la boira i la nit van decidir fer un "tot recte" fins a la carretera que puja a Cardó. El descens va ser delicat, pero finalment ho aconseguiren, tot realitzant després un "sprint" de 7 km per arribar a Rasquera. L'esforç va ser recompensat i van arribar un minut abans de tancament. Era la una de la matinada i després de tantes hores de competició van decidir saltar-se el tram de btt, per anar a buscar una merescuda dutxa i descans.
El diumenge es va realitzar la tradicional prova especial a la platja de La Pineda. La prova es va haver de retrassar i retallar per la tempesta de pluja i trons que havia caigut a la matinada, pero finalment es va disputar sense que hi hagués cap canvi important a les classificacions. L'equip guanyador va ser Buff-Termocool, seguit dels francesos Vibram Sport 2000 La fuma i de The North Face-Forum Sport A .
L'equip èlite va acabar en tretzena posició, i l'equip aventura en setena després que la pinça no els hagués marcat correctament la valisa nº 16 (va ser l'única balissa que van marcar els dos equips junts)fet que el hauria situat en el meritori 4rt lloc. Al marge de les classificacions finals queda la satisfacció d'haver pogut compartir un altre raid i gaudir d'uns paratges incomparables que de ben segur repetirem en alguna altra aventura.

Lo jabalí del llobregat

Tour de Flandes

2009-04-16T12:57:00.005+02:00

Raid Garraf - Copa Catalana

2009-04-14T09:35:00.001+02:00

El passat dissabte 28 de març es va celebrar el Raid Garraf, segona prova de la VI Copa Catalana 2009.

La prova, organitzada per l’Agrupació Excursionista Talaia, va reunir un total de 14 equips en categoria Copa Catalana i 14 més en categoria open, amb un total de 70 corredors. La categoria Copa Catalana es va iniciar a les 8.30 h amb un dia gris que ja havia deixat caure prou pluja com per provocar la suspensió del tram de patins en línia. La categoria open inicia 15 minuts més tard.

Els equips van estrenar-se amb una prova d’orientació urbana i observació al municipi de Moja, on s’havia fixat el punt de sortida. Després va tenir lloc la prova d’orientació especifica per un terreny que alternava el bosc, estretes vall conreades per vinyes i terrenys erms. De nou, a la zona esportiva de Moja, els corredors van agafar les bicicletes. En aquest primer tram de BTT s’havia de superar un ràpel que calia fer amb la bici penjada a l’esquena i que sorprengué als participants. Posteriorment un tresc d’orientació va portar els corredors a trobar un considerable nombre de barraques de pedra seca i alguns pous de glaç, on estaven ubicats els punts de marcatge.

Novament damunt les bicicletes s’arribà, cap el migdia, a la platja de Vilanova i la Geltrú on es pujava als caiacs per fer un tram de rem, amb una mar canviant que llençà a més d’un equip per la borda.

A partir d’aquí els equips open tornaven cap a Moja en un llarg tram de BTT i els de Copa Catalana, també en BTT, van fer cap al municipi de Clariana, sobre el pantà del Foix, on els equips de tres s’havien de dividir per fer tres bucles d’orientació diferents. Un cop retrobats, enfilaven el darrer tram, ja de nit fins a la meta de Moja, on van arribar passades les 23 h.

Al llarg de tot el matí va ploure a intervals i de forma moderada, però entrada la tarda la pluja va ser mes constant i insistent, per convertir el conjunt del raid en una activitat èpica per a la majoria dels equips.

A nivell competitiu, en una prova molt llarga i d’orientació força tècnica, els vilanovins dels Sambari, coneixedors del terreny, es van posar de bon principi al capdavant. Darrera seu es van col·locar l’experimentat Medilast i una colla d’equips com el Cambrils Raid Team, els Global Agent T1, els Raidteam TK.

A mida que van anant passant les hores i els quilometres, els Oxigen i els Nonstop es van afegir a la disputa alhora que alguns dels altres es despenjaven. Finalment tan sols els Sambari i el Medilast van acabar la totalitat dels sectors del raid i van ocupar la primera i segona plaça respectivament. Per la seva banda l’equip Oxigen va ser el tercer classificat.

VII Raid Fred

2009-03-06T11:16:00.010+01:00

Donant el tret de sortida el divendres 27 de febrer i finalitzant diumenge 1 de març, el Raid Fred i Open Raid Fred van aconseguir un èxit rotund. Amb la participació de 40 equips, 18 a Raid i 22 a Open, el cap de setmana finalitza amb els equips guanyadors rotunds: al Raid Fred els equips Oxigen. Artipyme 1 i Artipyme 2 i al Open Raid Fred els equips UE Vic, Flying Marmots i Diedre Raid Llavorsí.

Una edició que ha passat per territoris nous com Sant Feliu de Codines, Gallifa, Sant Llorenç Savall i Granera el dissabte i Sant Quirze Safaja i Castellcir el diumenge.

El raid va comptar amb proves com tirolina i bitlles catalanes al Roquer, ràppel a Salomó, orientació urbana a Sant Feliu de Codines, cronoescalada a Sant Sadurní, proves de punteria al Fabregà, cursa de sacs a Castellterçol, tir amb arc a Esplugues, orientació amb rumbs a Sauva Negra... entre moltes d'altres sorpreses que es van anar trobant al llarg de tot el circuit.

CLASSIFICACIÓ

Campionat de Catalunya de triatló d'hivern a l'estació d'esqui de Tuixent

2009-02-18T10:51:00.009+01:00

El passat diumenge 15 de febrer es va disputar el Campionat de Catalunya de triatló d'hivern a l'estació d'esqui de Tuixent.

Aprofitant que el Josep Roig feia 40 anys l'equip en ple es va desplaçar a l'esdeveniment. La prova va ser un èxit i els 4 components de l'equip que hi vam participar ens ho vam passar molt bé.

Les distàncies eren 2 voltes a un circuit de 5 km fent esqui de fons, una volta a un circuit de 4 km en btt i una altra volta al mateix circuit corrent. El nostre "home neu" Joan Marc va fer un molt bon paper i es va classificar en 8a posició de la general.

http://www.triatlo.org/competicions/edit_competicions.aspx?numero_car=947

També cal dir que aprofitant que ens trobvem tot l'equip vam repartir l'equipació que lluirem aquesta temporada amb els nous patrocinadors.

Raid Torrelles

2008-11-27T09:31:00.008+01:00

El Raid va començar a les 8:30 del matí amb el cel serè i un fred que pela un misto. Tot el raid es score.
Sortida tipus "le Mans" desde el camp de futbol i comença un sector d'orientació a peu amb un mapa específic d'orientació amb 15 balises.
Comencem animats, a les 3 o 4 primeres balises ja li fotem petits "atxassos" al mitxonetti. Anem super animats pero...
després de la pujada ve la baixada. Comencem a semblar una parella... no escolto al company que em diu no sé què de tres balises i quan m'adono resulta que estan al doblec del mapa i au! a desfer camí i perdre temps. Més tard indecisió alhora d'atacar les tres últimes balises del sector i tot i fer el senglar perdem una mica més de temps.

Arribem al CC i ara toca bici. Fem el ràpel que és a pocs metres del CC i enfilem una pista molt pedregosa. Encara no adaptats al canvi de disciplina, costa força, però a poc a poc anem recuperant la moral.
Arribem a un petit pont tibetà

Continuem la btt, anem trobant les balises. Fem totes les balises en un recurregut circular, però n'hi ha una que queda al mig i força allunyada de les altres. Decidim deixar-la per tenir més temps per a la resta de sectors (després ens assebentarem que aquesta balisa no hi era, algú la va pispar).
Tornem a arribar al CC i comencem el segon sector de btt. En un principi decidim intentar anar a les balises de més puntuació, però no anem gaire bé de temps i anem fent les més properes. Arribem a un sector a peu tot marcat amb cintes on fem un ràpel, a la tornada tenim dificultat a trobar el camí "algú ha arrancat les cintes". Les anem lligant de nou i fem el tir amb arc.

Continuem amb la btt per buscar una última balisa i decidim enfilar cap al CC per poder arribar a temps de fer la urbana. El descens fins al CC es fa ràpid per dins d'una urbanització.
Animats iniciem l'orientació urbana. Una de les balises és a dins de la piscina descoberta. Si ens mullem, ens mullem tots!

Hi ha sis balises que no estan dibuixades al mapa. De fet a la zona on són no hi ha dibuix. Cal anar a la balisa de l'ajuntament i memoritzar el mapa per anar a trobar-les. Amb memòria i enginy les localitzem sense massa dificultat i enfilem cap al CC per acabar el Raid finalment en 9ª posició. Una posició que no esperavem ja que després de la "cagada" del principi pensavem estar en una possició molt més endarrerida.
En fi, que després d'aquest raid hem decidit canviar de nom. Ara ja no som l'equip Z, som l'equip L , L de principiants, novells, novatos.

Artec - Marató BTT

2008-10-19T10:55:00.001+02:00

Imatges

Classificacions

Raid del Bisaura

2008-09-25T11:47:00.003+02:00

Dissabte 20 de setembre s'ha disputat el 3º Raid del Bisaura amb un gran èxit de participació. El raid amb un recorregut exigent amb més de 1800m de desnivell positiu i una orientació molt tècnica ha trenscorregut per magnífics paratges tant del cantó del Lluçanès com pel cantó de Bellmunt. A 2/4 de 10 en punt es donà la sortida en massa amb un sector de patins i tot seguit calçar-se les bambes per anar cap a Montesquiu a fer una original orientació urbana amb un mapa amb 3D.

Després de poc més de 1/2h els primers equips ja agafaven la bici per anar cap a remar tot pujant un coll i uns 10Km abans d'arrivar-hi,es pujava als Kayacs en un tram del riu Ter remant uns 2Km per tornar a agafar la bici i seguir cap a Sant Salvador i tot seguit cap als Munts, tot baixant pel GR cap a Sant Quirze hi havia una prova especial de Bitlles Catalanes.Un cop a Sant Quirze es nedaven 50m a la piscina i es travessava el Ter amb una tirolina per continuar l'ùltima secció de treking el qual s'havia de pujar pel GR3 fins al Puig del Juli per baixar al salt del Mir i tornar cap a Sant Quirze amb 16Km més a les cames però contents perquè el seguent que venia era ja la tant esperada META.

Un cop a meta l'equip NONSTOP.CAT fou primer classificat amb tant sols 3 minuts de diferència sobre el segon que fou el T1 MUNTANYA-BICIS FA SOL MANRESA , i a 31 minuts del tercer equip TIC-ILDENT.

classificaions
imatges

IV Bas Extrem '08

2008-09-19T10:09:00.005+02:00

CRÒNICA DEL RAID

El passat divendres 29 setembre es reunien a la Vall d’en Bas un total de 27 equips formats per tres membres, destacant la participació de tres noies, que poc a poc van agafant protagonisme en esports que exigeixen un nivell físic important.

A les 9 del vespre es va iniciar el brífing a Can Tista, Sant Esteve d’en Bas. L’organització va donar els mapes del Raid, i les indicacions pertinents que havien de considerar els participants durant la cursa.

Hi havia vàries disciplines a dominar durant el raid, com btt, ràpel, tir amb arc i sobretot, orientació. Hem de tenir en compte que als mapes no hi havia cap recorregut marcat, per tant, cada equip decidia quin camí seguir tenint en compte la seva experiència en orientació.

L’endemà a les 4 del matí, tots els equips ja estaven a sota l’arc, a punt que donessin el crit de sortida. En aquest moment, tots ben equipats, van començar la primera prova, l’orientació urbana. Aquesta prova constava de 10 fites situades al nucli de Sant Esteve d’en Bas, i per trobar-les disposaven d’un mapa ortofotomapa. Durant aquesta prova es van donar les primers distanciaments entre els equips.

Continuaven en BTT fins a Coll d’en Bas, on se situava la primera balisa i arribaren a l’ermita de Sant Miquel. El següent pas era el control canvi, situat a la serra de la Calcina.

En aquest control, es continuava a peu, cap el Coll ses Arquers a on trobaven la prova de Tir amb Arc. Aquest any, els Poligaris, arquers de Sant Jaume de Llierca, ens acompanyaven durant la prova, i ensenyaven als nostres equips afinar la punteria per descomptar minuts.

Després de demostrar la seves habilitats amb arc, es dirigien cap el Puig Gatonera i Ventés i la cova de la Carrera.

El bucle acaba tornant el control canvi, situat a la Calcina, allà damunt la bicicleta i amb forces noves per superar els obstacles i la dificultat de la cursa. Arribaren el control obligat d’avituallament a Coll d’Uria. ...i continuaren cap a Pruit a la cota 965m.

La segona prova de Tir amb Arc, la trobaren a Coll de Saiols, podent descomptar algun minut més a la seva llarga carrera, el primer equip arribava cap a les 8 del mati i ja portaven unes 4 hores de cursa..ja essent de dia, sense la dificultat afegida de la foscor a la natura.

El següent control canvi el trobaren el collet de Cabrera, aquí deixaven les bicicletes i continuaven en el bucle a peu, podent gaudir de l’avituallament i recuperant forces que tant necessàries eren per continuar el seu rumb. La cleca de sol començava a tenir efectes sobre els corredors, i es veia com les taronges partides i els càntirs baixaven.

El bucle transcorria per les Bores de Masellera , que es baixava en ràpel, l’Agullola de la Tuta i Aiats, fins arribar al quart control canvi, ja estaven a l’equador de la cursa, i continuava tornant el collet de la cabrera i de nou, avituallament pels corredor .

Muntats ja en btt cap Collet del Vidrier, Font de la Grevolosa, arribant el cinquè control canvi, a la collada de Bracons.

La collada presentava una limitació, els corredors que arribaven més tard de les 4 de la tarda, estaven obligats a continuar el raid, sense fer el bucle. El bucle consistia en el ràpel del Salt del Roure, coll de Joanetes passant pel camí dels ganxos, i dos pics,el Puig dels Llops i el Puig Tossell, que representaven tres horetes més a peu.

Tornant de nou a la collada de Bracons arribant el control canvi 6. La limitació horària es tornava a fer present, més tard de les 7 de la tarda els corredors no podien continuar el bucle i es dirigien a la zona d’arribada. Els que sí arribaren abans, els quedava la recta final del Raid, que havien d’apurar les forces i començava entreveure’s la lluna. El recorregut en btt seguia per Font Tornadissa, camí del Ras de Salgueres, salt del Sallent, i Torrent de les Olletes ermita i arribada al Parc de l’estació, lloc de sortida.

Els primers classificats van ser MEDILAST SPORT LLEIDA XTEAM amb un dels seus corredors veí de Sant Esteve d’en Bas, en Ferran Riera, aconseguint el millor temps en 14 hores i 52 minuts.

Els segons classificats van ser NON STOP.CAT amb 15hores i 58 minuts.

I el tercer lloc, va ser per ROCKO XTEAM amb 17 hores i 14 minuts.

El quart lloc va ser per WWW.RAIDTEAM.TK2.

La resta d’equips a causa de la duresa del raid, van decidir saltar-se algun sector.

EmbrunMan 2008

2008-09-02T17:39:00.002+02:00

L'Ariegeoise

2008-06-28T09:49:00.001+02:00

El dissabte 28 de juny es va celebrar una nova edició de l'Ariegeoise, la marxa cicloturista que recorre la zona de l'Ariège. La particularitat d'aquesta marxa és
que cada any canvia el recorregut, això comporta que el ciclistes no tinguin referencies de temps (com passa amb altres marxes) i per tant no hi hagi tantes "presses".

Aquest any hi havia l'atractiu afegit d'acabar la volta al mític port del Plateau de Beille, un clàssic del Tour, després de més de 150 km. i 2.200 mts de desnivell positiu acumulat, a més a més amb un dia caluròs rondant els 32ºC.
En total la marxa tenia 165 km. i 3.550 mts de desnivell i la van completar 676 cicloturistes (la marxa curta que també pujava a Beille, de 90 km., va comptar amb més de 2.000 inscrits).

Més imatges:

L'Ariegeoise 2008

Irati Xtrem 2008

2008-06-14T16:48:00.001+02:00

La IRATI XTREM es una marcha cicloturista NO competitiva. Es decir, no hay clasificaciones, ni ganadores. Saldrá de forma neutralizada durante los primeros 6 kilómetros para posteriormente ser de libre velocidad. Cada uno irá al ritmo que quiera (o pueda). El recorrido discurre por uno de los rincones más desconocidos del Pirineo, casi virgen, dando la vuelta a la Selva de Irati.

Pero para quienes quieran competir, hemos preparado la CRONOESCALADA a LARRAU. Uno de los puertos míticos del Pirineo, por el que pasó el Tour de Francia en 2007. En él podrás probar tus fuerzas y compararlas con los profesionales. Si quieres ser cronometrado, conforme llegues, sólo tienes que pasar por encima de la alfombra preparada al efecto en la localidad de Larrau.

Irati Xtrem 2008

BPB 2008 - 614 km. 34h45'

2008-05-24T11:01:00.002+02:00

Imatges

BPB 2008

Video

Recorregut
La duresa de les ciclomaratons és considerable però, paradoxalment, no cal ser superman per enfrontar-s’hi i sí tenir el cap ben moblat. Com us podeu imaginar, passar tantes hores al damunt d’una bicicleta superant recorreguts que no sempre són fàcils, pedalejant també de nit i suant la gota grossa a migdia, produeix un desgast que és físic però sobretot mental. En qualsevol cas, si un es pren el repte amb ànim dosificador podrà arribar al final i espantar moltes pors que els neòfits, i fins i tot els més experimentats, tenen sempre abans de començar. En general, els ciclistes estem acostumats al patiment i, no en tingueu cap mena de dubte, a les proves de llarga distància es passen moments delicats que poden superar-se amb l’ajut dels companys que viatgen amb nosaltres. Amb ells tindrem ocasió de xerrar sobre molts temes, d’admirar els camps verds del Lluçanès que conserven encara una personalitat rural acusada, de travessar poblacions carregades d’història com Ripoll (bressol de Catalunya) i Sant Joan de les Abadesses, de quedar embadalits amb la muralla imponent d’una de les muntanyes pirinenques més estimades pels catalans, el Canigó. Assaborirem el llarg descens del coll d’Ares pel vessant francès fins arribar a les ben conservades poblacions del Vallespir. Justament a una d’elles, Amélie–les-Bains (Els Banys d’Arles), hi ubicarem l’únic control en terrirori francès. En aquest punt, desfarem camí fins el Pas del Llop i tornarem a entrar a l’Estat Espanyol per Costoja i la comarca de l’Alt Empordà. Tot i que aquesta última tingui fama de plana, el terreny pel que circularem és trencat fins a Terrades. A partir d’aquesta vila, suaus ondulacions i alguna costa llarga ens conduiran fins a Banyoles que és la capital olímpica del rem. Aquest esport s’ha practicat des de fa molts anys a les aigües tranquil·les del seu estany. La natura ha dotat aquesta zona d’un aire romàntic i de pau que aprofiten sempre molts passejants (ciclistes o no) per extasiar-se. Molts de vosaltres apaivagareu les desagradables sensacions que provoca el cansament amb aquest panorama.

De “l’Estany als volcans”, així anomena un rètol a la carretera que uneix les poblacions de Banyoles i Olot passant per Santa Pau. I és que, a partir de Mieres, entrarem en el cor de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un autèntic paradís natural protegit pel Govern de Catalunya. Quina és la sorpresa del viatger quan, al mig d’extenses zones forestals, apareixen de sobte, aquí i allà, cons volcànics que, segles endarrere, provocaren autèntics cataclismes a aquesta part de Catalunya. En aquest tram, el ciclista s’ho ha de prendre en calma atès que el terreny és complicat amb costes de llargària considerable. L’última de totes elles és tot un port, el de Santa Llúcia, i a aquestes alçades, passarà factura a més d’un si no ha dosificat les seves forces prèviament. A Olot (km 347) hi situarem el primer control on serà possible dormir.

A partir d’aquest punt l’itinerari de la BPB2008 canvia totalment en relació al de la primera edició del 2006. Ens situarem sobre la via de ronda est de la capital de la Garrotxa per dirigir-nos a La Canya i La Vall de Bianya per la C26, agafant després el trencant cap a Sant Salvador de Bianya, Collada de Capsacosta i Sant Pau de Segúries. Aquí girarem cap a l’Oest per la C38 en sentit invers al recorregut al llarg del matí, tornant cap a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, on el ciclista podrà disposar d’un segon lloc per dormir. És de preveure que tots els participants que continuïn ho facin en condicions nocturnes. Serà per unes carreteres molt poc transitades que travessen zones de muntanya amb una densitat de població molt baixa. El terreny esdevé novament accidentat amb un puja i baixa constant. Les Lloses, Santa Maria de Matamala, Borredà, Vilada, el Pantà de La Baells, Berga, La Valldan, L’Espunyola, Montmajor i la cèlebre Cardona són els noms de les poblacions per les que efectuarem un llarg periple a través del Pre-Pirineu primer i la Catalunya Central després. A Cardona hi haurà ubicat un control en el que els que necessitin imperiosament reposar podran estirar-se als matalassos del poliesportiu, tot i que estem convençuts de que la poca distància que queda fins al final (uns 150 km) animarà a gairebé tothom a continuar.

Haurem de pujar després a la part superior de la vila i seguir després la carretera local que mena a Su per, després trencar cap al sud en direcció a Pinós. L’ascensió a aquest fantàstic mirador té alguna rampa seriosa, encara que sigui curta. Oficialment es considera que Pinós de Solsonès és el centre geomètric de Catalunya. La majoria efectuarà aquest tram en condicions diürnes per la qual cosa el panorama que veurà des del poble constituirà un més dels molts encants de la ciclomarató. Un ràpid i espectacular descens i un seguit de tobogans us portaran fins a Calaf, capital de l’Alta Anoia.

El traçat es dirigeix aleshores cap a Prats del Rei, Perafita, el normalment inofensiu Alt de les Maioles (quan es puja per aquest vessant) al que segueix un descens perllongat fins a Igualada on instal·larem un altre control. La tornada a Barcelona s’efectuarà per la C244 a través de Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Pere de Sacarrera i Sant Quintí de Mediona. En tot aquest tram, com en d’altres, podeu trobar-vos un control secret.

Des de la cruïlla amb la C15, enfilarem cap a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d’Anoia (capital del cava) per després continuar cap a Martorell per la sinuosa i encisadora carretera de Gelida on el ciclista trobarà l’últim control abans de Meta. Un cop travessat Martorell, continuareu per zones industrials (paralitzades els diumenges), entrareu una mica a Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola per acabar al Velòdrom després de superar el suau però un xic llarg Forat del Vent.

Resumint:

- Són 614 km de terreny trencacames encara que la varietat i bellesa de les contrades per les que circula la prova compensen amb escreix les dificultats que planteja l’orografia.
- Els ports intercalats al llarg del recorregut no tenen en cap cas pendents exagerats i són suaus malgrat que alguns d’ells siguin una mica llargs.
- La prova és dura però està a l’abast dels habituats a les grans distàncies i d’aquells que vulguin provar, sempre i quan tinguin la força mental suficient i es deixin ajudar pels més experimentats

Raid Bagà

2008-05-17T09:31:00.001+02:00

El dissabte 17 de maig es va celebrar el II Open Raid de l'AEM Vila de Bagà organitzat per l’Agrupació Excursionista de Muntanya i que va tenir com escenari l’entorn del Parc Natural del Cadi-Moixeró. El seu desenvolupament va veure’s afectat per la pluja constant que només va donar treva durant la primera hora de la competició i que va obligar a tallar una de les seccions previstes inicialment pel raid.

A les 9.20 h es va donar sortida, des de la plaça Porxada de Bagà, als 27 equips participants que iniciaven el raid amb una cursa d’orientació a peu a les afores del poble. Aquesta primera secció ja va establir a grans trets el que seria el desenvolupament del raid, amb un primer grup de 8 equips que es distanciava de la resta de participants. Després de la primera hora de raid, l’equip andorrà Els Padrins feia el millor temps marcant una diferència a l’entorn de cinc minuts amb un grup d’equips entre els quals es trobaven Exit, Trempant T’empaito, Cambrils Raid Team, GR-Zero i Pa Team.

La segona secció fou la clau del raid i els 20 quilòmetres de BTT que van portar als equips fins a Gisclareny es van fer molt durs atès que la pluja no es va aturar en cap moment. En aquesta secció T1 Muntanya-Bici Fasol de Manresa i Nat’s Colla del Matí-Bombers de Lleida van fer un temps extraordinari, i tots dos equips es van posicionar de manera molt favorable per la resta del raid retallant gran part del desavantatge que arrossegaven de la secció d’orientació. Prova especial a l’ermita de Sant Miquel de Turbians i tot seguit Gisclareny on les diferències entre els equips capdavanters es mantenien estables i on l'organització va decidir tallar la secció 3, un cop van passar els 8 primers equips. Aquesta decisió, difícil pels organitzadors però necessària degut a l’estat en que els raiders arribaven a Gisclareny (a 1.400 m d’alçada), va condicionar la marxa del raid per la resta dels equips.

La secció 3 va consistir en un trekking a l’entorn de Gisclareny, que va fer pujar als equips fins els 1.550 m de la Voltrera i altre cop, Els Padrins i Trempant T’empaito, s’emportaven els millors temps. A continuació, un llarg descens en BTT fins a Bagà per les pistes de la vall del Bastareny, i el que semblava que havia de ser una secció de tràmit per la manca de dificultats, va tenir també la seva importància. I és que Els Padrins van cometre un error d’orientació que els va fer perdre el primer lloc de la classificació.

Finalment, la secció d’orientació urbana i la prova especial d’escalada van suposar el final del raid establint-se la classificació final amb el pòdium següent:

1. T1 Muntanya-Bicis Fasol Manresa (34 fites i un temps de 6h 24min)

2. Els Padrins (34 fites i 6h 52min)

3. Trempant T’empaito (34 fites i 7h 12min)

Per acabar, es va celebrar el clàssic berenar amb el lliurament de premis i el sorteig de material donat pels patrocinadors de la prova i durant el qual, els equips van poder comentar les anècdotes del dia. Tothom va coincidir a dir que malgrat la pluja havia estat una bona jornada d’activitat de muntanya i d’aventura. Des de l’Agrupació Excursionista Muntanya, destaquen sobretot el bon ambient, entusiasme i comprensió malgrat les dificultats meteorològiques de la prova que va organitzar-se amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Vila de Bagà, el Club d’Orientació Catalunya i la Unió Excursionista de Bagà.

Informació facilitada per l'Agrupació Excursionista Muntanya

Terra de Remences

2008-05-11T11:18:00.000+02:00

Terra de Remences

Esqui de Muntanya - Aneto 3 de maig

2008-05-03T11:20:00.000+02:00

Esqui a l'Aneto / BTT Cerler-Benasc

Brevet 300 km.

2008-04-19T11:22:00.000+02:00

Brevet 300 km.

Del Delta al Caro

2008-04-06T11:23:00.000+02:00

Caro

Esqui de Muntanya Montardo + Marxa Terres del Vi i Cava

2008-03-30T11:27:00.001+02:00

Montardo/Terres Vi i Cava

Raid Fred

2008-03-01T11:23:00.001+01:00

VI Raid Fred 2008

Dualto Castellar del Vallès

2007-11-18T11:33:00.000+01:00

Aquest diumenge passat, dia 18 de novembre, hi va haver el 1r Duatló Vila de Castellar. En contra del que pensàvem, per haver estat la primera edició, ha tingut una bona acollida i estem molt contents de com ha anat tot. Les inscripcions finals han estat de 144 participants, dels quals n?han sortir 137. Entre els participants 3 fèmines, de les que només una ha pogut acabar. La sortida, puntualíssima, a les 8:30. Ha tallat la cinta de sortida el Sr.Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès. Després de tallar la cinta han sortit tots pedalejant darrera del cotxe de la policia en sortida neutralitzada, en direcció a la pista de Canyelles. Aquí han començat a pujar fins a San Sebastià de Montmajor, lloc on els corredor havien de fer la transició i el canvi de calçat per procedir a la part de córrer. Després d?una forta pujada al Farell i al Pic del Vent, tornada a Sant Sebastià, per canviar per segona vegada de calçat i tornar en BTT a Castellar, a les Pistes d?atletisme, lloc del que han sortit. Durant el recorregut, els participants s?han trobat avituallaments d?aigua, begudes vàries i menudalles. El personal col?laborador estava col?locat en diferents cruïlles del recorregut, ajudant en tot moment als corredors, indicant el camí correcte. Val a dir que tot el recorregut estava marcat amb cintes de color groc i sagetes indicant el sentit del Duatló i els camins pels que no havien de passar. S?ha de dir, però, que gent externa a l?organització, s?ha dedicat a canviar alguns dels senyals que el dia anterior havien col?locat, cosa que va despistar als primers corredors. Comunicades les incidències, i tornats a posar als llocs que els pertocaven, la resta de la carrera va anar molt bé. La participació ha estat molt variada. La gran majoria ha estat de Castellar, però ens ha vingut gent de Sant Llorenç, Caldes de Montbui, Sabadell, Terrassa, Matadepera, Puigcerdà, Olivella, Castellbisbal, Pallejà, Montornès, Sant Esteve de Ses Rovires, Mataró, Llicà de Munt, El Prat de Llobregat, St. Feliu de Codines, Les Franqueses, Girona, Collbató, Palau, Sant Vicenç dels Horts, Ripollet, Sant Pere de Ribes, Sant Feliu del Racó. La Classificació final es pot consultar a la web del Centre Excursionista de Castellar
resultats

Raid Torrelles

2007-11-10T11:38:00.000+01:00

El passat 10 de novembre es va celebrar la setena edició del Raid Aventura Torrelles, organitzat pel Centre Excursionista Torrellenc, amb la participació de 40 equips. La sortida va ser força espectacular amb l'arrencada de tots els participants alhora, en una cursa de mes de 60 metres, per poder recollir el mapa que definiria la primera orientació a peu. La prova, un any més, va presentar una alta exigència en quant a experiència i pràctica en orientació -que va ser el fil conductor de tota la prova, tot i que va haver un tram encintat que definia un circuit específic amb proves tècniques (pont de tibetà, rappel, ...) i en el domini de la bicicleta tot terreny, amb trams de desnivells molt forts. Finalment es va acabar amb un tram d'orientació urbana i prova sorpresa que va permetre que els participants del Raid correguessin pels carrers de Torrelles i els veïns del poble es preguntessin per tota aquella gent que, amb un dorsal groc, passaven esvalotats pel seu davant. Els resultats, un grup d'equips que varen poder acabar totes les seccions i uns altres que van haver de rendibilitzar els seus esforços administrant els temps de tall de cada secció, part integrant de l'estratègia de la competició.
1/ MEDILAST SPORT LLEIDA X-TEAM - 5:09:00
2/ COSTA DAURADA - PINEDA - 6:40:00
3/ UEC BARCELONA - 6:56:00
4/ SAMBARI.ORG - 7:04:45
5/ WWW.RAIDTEAM.TK - 7:13:00
Van participar quaranta equips, que feien un total de 80 persones, 62 homes i 18 dones; d'aquestes, 8 en equips femenins i 10 en equips mixtes. Les dades tècniques més significatives del Raid son els 15 quilòmetres a peu, els més de 35 quilòmetres en bici, amb un desnivell superior als 1.600 metres; quasi 12 hores d'activitat, 600 entrepans, 180 litres d'aigua, 200 barretes energètiques, 50 kilograms de fruita, 40 col·laboradors, 500 fotos a la web, etc... Tota la classificació i les fotografies a la web: http://cet.eresmas.com

Tavertet Extrem - Campionat de Catalunya de Raids

2007-10-26T11:35:00.000+02:00

L'equip que aquest cap de setmana ha participat al Campionat de Catalunya de Raids d'Esports de Muntanya, ha acabat en segon lloc de la classificacio general. El raid començava a les 7.00 hores del dissabte 27 d'octubre a l'estacio d'esqui de Vallter 2000 amb una temperatura baixa i neu. De sortida un trekking de 16 km. amb l'ascencio al pic del Gra de Fajol de 2.712 m. per despres passar pel Coll dels Tres pics per baixar fins Queralbs, on començaria la segona seccio amb el descens del barranc del Nuria. En aquesta seccio l'equip tindria problemas fisics i quedaria endarrerit del cap de cursa que en aquells moments ens portava 45 mins. Despres del barranc començava una de les seccions mes dures de la cursa un sector de 36 km. amb btt desde Queralbs fins la Peça Llarga d'Ogassa amb l'ascencio a la Collada de Meianell, el descens a la Collada Verda i l'ascencio a la Portella d'Ogassa, on els equips tenien que localitzar una cova on hi havia disposat un control, per despres baixar fins La Peça Llarga on hi havia el següent control canvi. En aquesta seccio l'equip recuperava moltes posicions arribant en tercer lloc, per darrera del Seida-Tenis Vic Cicles 02 i el Medilast sports Lleida. En aquest sector s'havien de superar diverses proves com una via d'escalada, un rapel i una prova d'orientacio especifica quan ja es començava a fer fosc. En aquest sector l'equip tenia un petit problema en la part d'orientacio ja que no s'ens va dir que dels 23 controls que hi havia nomes se n'havien de localitzar 20 i l'equip en va fer 21. Tot seguit una seccio curta de btt fins al poble d'Ogassa on tindriem que accedir a l'interior d'una de les antigues mines del poble per localitzar un control i tot seguit entrar en un tunel per on passa el torrent del poble per localitzar-ne un altre i despres arribar fins a Sant Joan de les Abadeses on tindriem el temps just per dutxar-nos menjar i posar-nos apunt per tornar a agafar les btts per arribar fins a Santa Maria de Besora. Sobre les 0.00 hores l'equip sortia de Santa Maria de Besora en una altre de les etapes mes dures del raid, un trekking nocturn on el cansament acumulat i la son començaven afectar a molts equips, per sort el nostre equip feia una bona seccio i aconseguia el millor temps amb 20 min. de diferencia respecte els altres equips. Per fi un descans!!! L'equip que acabava el trekking sobre les 5.00 h. de la matinada tindria fins a les 7.00 h. per descansar i continuar la cursa desde Vidra. A les 7.00 h. de mati del diumenge es donava la sortida de la segona etapa amb una btt amb el rapel del Salt del Moli inclos que ens portava desde Vidra fins als voltants de l'Esquirol on s'havia de realitzar una prova d'orientacio especifica en btt, en aquest moments l'equip havia remuntat fins la segona posicio de la cursa. Despres de la cursa d'orientacio en btt, els equips teniem que arribar a l'embarcador de l'antic Sporting Club, on començaria la prova de natacio, pero grata sorpresa la prova es va suspendre per falta d'aigua a l'embassament de Sau, i els equips que ja anavem molt justos ens va venir molt be. Tot seguit transfer amb furgo fins als plans de Can Codina on es donaria sortida a l'ultima seccio de la cursa amb una seccio combinada de btt, trekking i espeleogia a la cova de Bora Fosca on la classificacio ja no es va moure. L'equip va tancar el Campionat de Catalunya com a supcampio per darrera de l'altre equip osonenc el Seida-Tenis Vic Cicles 02 que es va proclamar Campio de Catalunya. Felicitats Campions!!!

Raid Peña Guara - Campionat d'Espanya de Raids

2007-10-06T11:36:00.000+02:00

6ena. posició final en el campionat d'España
de Raids d'Aventura, disputat a Huesca

Larra-Larrau

2007-09-01T09:38:00.000+02:00

Recorregut:
CIRCUIT A: 3600 m de desnivel en 4 ports. 143 Km
Isaba – Valle de Belagua – Centro de Esquí nórdico Larra – Belagua – Collado de Ernaz – Estación de esquí La Piedra de San Martín – Col de Soudet – La Mouline – Arette – Lanne – Pont de Blancou – Pistas de esquí de fondo de Issarbe – Santa Engracia – Logibar – Larrau – Puerto de Larrau – Pistas de esquí de fondo de Abodi – Alto de Laza – Uztarroz – Isaba.

" ... con el deseo que el final del verano depare un hermoso día en el Pirineo Occidental, te esperamos en Isaba para compartir con nosotros un buen día de ciclismo, no sin antes recordarte la conveniencia del uso del tercer plato o un desarrollo de 39x28..."
Recorregut:
CIRCUIT A: 3600 m de desnivel en 4 ports. 143 Km
Isaba – Valle de Belagua – Centro de Esquí nórdico Larra – Belagua – Collado de Ernaz – Estación de esquí La Piedra de San Martín – Col de Soudet – La Mouline – Arette – Lanne – Pont de Blancou – Pistas de esquí de fondo de Issarbe – Santa Engracia – Logibar – Larrau – Puerto de Larrau – Pistas de esquí de fondo de Abodi – Alto de Laza – Uztarroz – Isaba.

" ... con el deseo que el final del verano depare un hermoso día en el Pirineo Occidental, te esperamos en Isaba para compartir con nosotros un buen día de ciclismo, no sin antes recordarte la conveniencia del uso del tercer plato o un desarrollo de 39x28..."
+imatges:

Quebrantahuesos

2007-06-23T09:49:00.000+02:00

Un clàssic de la bici de ctra., cada any és el mateix, cada any diem que ha de ser l'últim ... però es fa dificil no anar-hi .... el marc és incomparable, són 205 km., les rampes del Marie Blanque són xules, els 30 km del Portalet, a ple migdia, són una delícia per les cames i ... no es pot rodar cada dia envoltat de 7.499 bicis. Aquest any haurem de baixar el temps ... a la nit hi ha revetlla !!!.

Duatlo de Vilallonga de Ter

2007-06-17T09:51:00.000+02:00

Localització: Vilallonga de Ter (Ripollès)
Hora de sortida: 08.00
Distància: 42km (15km BTT + 12km Running + 15km BTT)
Zona de transició: Castell dels Moros (2.127m)
Punt més alt: Balandrau (2.590m)
Desnivell positiu acumulat: 1.600m aproximadament
Classificacions

Ribagorçana Raid - Copa Catalana

2007-06-10T09:57:00.000+02:00

Els dies 9 i 10 de Juny, s’ha celebrat a Tremp la 2ª edició del Raid Ribagorçana organitzat pel Centre Excursionista de Lleida. La prova ha estat la 3ª de la Copa Catalana de Raids d’Aventura organitzada per la FEEC. El divendres 8, es va rebre els equips al Pavelló Municipal de Tremp que ha estat la base d’operacions durant tota la prova. Es va entregar la documentació als equips i amb un breu briffing es van donar els últims detalls als millors equips del panorama català de Raids. La primera étapa va començar a les 7 hores amb una secció en BTT per guanyar alçada fins al poble de Gurp. El ritme va ser tan intens que es van rebaixar en més de 20 minuts l’horari previst per l’organització. Així amb un grup de 7 equips separats per encara no 5 minuts s’entrava en el barranc de Gurp. El Medilast Sport LLeida feia el descens amb aproximació i retorn en 45 minuts i prenia el lideratge de la cursa. Una dura secció de BTT fins el Pic de Lleràs feia cambiar el lidertage. Després una curta secció de natació i un llarg trekking passant per Santa Engràcia i Sant Sebastià portava els equips al Pavelló. Una orientació urbana va permetre els equips conèixer alguns racons de Tremp i arribar sota un sol de justícia al Pavelló. Després amb temps neutralitzat es va dur a terme una prova d’escalada esportiva bonificable al Rocòdrom del Pavelló. Els equips van poder escollir vies de dificultats entre 6a i el 7a.
El diumenge va arrancar a les 5 hores amb una dura secció de BTT que va obligar a empènyer un tram les pesades BTT per coronar les Collades de Baix. A Abella de la Conca es va fer una secció de trekking que va posar a prova la intuició dels equips. Al davant les coses continuaven molt apretades amb cinc equips amb moltes opcions. Després amb les BTT es va anar cap a Bóixols a on es va fer el descens del barranc. De nou amb les BTT cap a Sant Romà d’Abella on els esperava una secció d’orientació. La sorpresa va sorgir quan una de les bàlisses va desaparèixer misteriosament i va provocar un reagrupament al cap de cursa. Per últim una secció de patins en línia de 11 kms portava a Tremp als soferts corredors. Per acabar es va dur a terme l’entrega de trofeus i un sorteig de material a l’Hostal El Lago on es va fer l’àpat de cloenda.

2007-05-26T10:01:00.000+02:00

El Soplao ja és història, però recordarem aquesta marxa durant molt de temps. Directament s’ha gunayat entrar al top 3 de sortides xungues (xungues = patiment i sofriment... i satisfacció per haver finalitzat amb èxit ) amb bici.
Si la prèvia ja augurava una marxa dura pels 165 km. de recorregut, pels més de 4.000 mts de desnivell tan positius com negatius … el que ningú podia preveure era que el temps condicionaria de la manera que ho va fer i convertiria la marxa en un autèntic infern: pluja durant tot el recorregut, fred, vent, boira …
Dissabte 26 de maig. De les 464 inscripcions a la marxa més d’un centenar de persones decideixen no emprendre la sortida, segurament motivats per la previsió de la meteo: pluja, pluja i pluja. Dels poc més de 300 ciclistes que es presenten a la línea de sortida, només un centenar arribaran moltes hores més tard a la línea d’arribada, entre ells el Míkel i el Josep.
Ens llevem a les 7:00 del matí, plou !!!. Esmorzem una mica, … es fa difícil preparar la motxila que durem a sobre: una tèrmica, guants llargs, recanvis (per sort no ens oblidem pastilles de fre), el frontal, xaleco reflectant, un parell de barrites, algun euro, la màquina de fotos … tot això dintre d'un sac estanc. Ens dirigim a la línea de sortida. Amb mitja hora de retard a les 8:25 i sota la pluja es dona la sortida

Els primers km. són perfectes per escalfar, pujadotes suaus, bones pistes … passem pel 1er avituallament però ens el saltem. Fem la primera pujadeta seria 8 km,a més a més és la pujada més tècnica, i per sinó ni hagúes prou el camí que seguim s’assembla més a un rierol que a un camí … per tot arreu baixa aigua. Acabem per posar el peu a terra .. o millor dit al fang., coronem i parem a l’avituallament del Soplao (el dia serà llarg i no tenim pressa).

Fem la primera baixada seria i plena de fang … el Míkel fa un recte i cau suaument sobre el fang. Les pastilles ja es comencen a “fondre” i només anem pel km. 40, així que haurem de ser molt prudents a les baixades … gairabé preferim pujar que baixar !!!.

Al km. 50 comença la pujada al Monte Aa, amb rampes del 23%, sort que algunes estan encimentades, finalment coronem i comencem a baixar a pas de tortugues ... pastilles de fre?? Què és això ?? Fem un tram per ctra. el Míkel canta el km. 60 !!! El Josep respon: - doncs ja fa uns quants km. que he deixat de notar els peus … Tan i fa només ens queden 105 km... jaja !!!.
Al km. 70 arribem a la primera pujada llarga; El Moral, 11,5 km. de pujada no molt dura però si molt matinguda (d’aquelles de plat mitja, ritmillo i anar fent …), abans però hem parat a l’avituallament a menjar un bon entrepà. La pujada es fa llarga, no ha parat de ploure i ara ens trobem amb molta boira i comença a fer realment fred, coronem i comencem un patètic descens ...… el Míkel arriba a baix i canvia les pastilles en una carpa d’avituallament mecànic, … el Josep prefereix apurar les que té .. tot i que frenar, els que es diu frenar … pues no !!!.Engrassem les bicis i continuem per un tram de carretera … ens anem creuant amb ciclistes que ja han decidit abandonar … el fred de la baixada, els km. i la pluja comencen a fer estralls. Tornem a parar a l’avituallament del km. 90 a Barcena Mayor, dona gust estar-s’hi per primer cop deixa de ploure (només per uns instants), ens fotem un altre entrepà.

En aquest punt la majoria de ciclestes ja ha decidit abandonar o ho fan aquí. Comença la pujada de Cruz de Fuentes /Palombrares que ens durà en uns 16 km. fins a 1285 mts d’alçada. L'organització ja ens avisa que a dalt i fa molt fred. Torna la pluja, la boira i el fred … la pujada és llarga i penosa …per sort per molt bona pista. Coronem, iniciem un curt tram de baixada per tornar a pujar a Palombrares, els termòmetres marquen 3º C que units al vent, la boira, les hores que ja portem sota la pluja i els km. fets …. ufffff !!!!

...altre cop baixadeta, aquí hi ha un altre avituallament i continua del degoteig de baixes … nosaltres continuem i altre cop pujadeta amb molt de fang (tornem a posar el peu a terra) per arribar fins a Venta Vieja on hi ha un control de pas … el Míkel diu que nota un formigueig a les mans … el Josep respon que ja no recorda l´últim cop que notava les mans … veiem una barraca amb una llar de foc encesa, entrem a dintre ens escalfem una mica i ens posem els guants llargs (per què hem trigat tant a posar-los ??? ). Ara toca una baixada de 10 km. i sense frens, per molt que insistim a tensar-los … d’on no n’hi ha no en raja.
Finalment congelats arribem a l’avituallament de Arroyo Juzmeana … tota una benedicció. Un 12 sobre 10 a la gent de l’organització que hi havia en aquest avituallament … mentre una dona s’afanyava a donar-te un got de cafè amb llet calent (crec que hem vem fer més de 5), un home et treia de la bici per engrassar-la per tot arreu, mentre algú altre et posava una pasta a la boca, perquè no haguéssis ni de treure l’envoltori.

Tothom en aquest avituallament arribava al límit de la hipotèrmia, semblava un concurs de veure qui tremolava més. El Josep aprofita l’amabilitat de l’organització i demana si algú li pot canviar les pastilles , ell no es veu en cor de poder-ho fer. Ràpidament algú l'hi agafa la bici i procedeix al canvi de pastilles, tensat de cables, ... Ens col’loquem les semarretes tèrmiques que encara duem a la motxila i després de menjar i uns quants gots de cafè més iniciem la 2ª pujada al Moral (pel mateix lloc que abans hem baixat). És l’últim obstacle que tenim i tot i el fred, la pluja i els km. que portem, l’avituallament ens ha ressucitat, així que amb la calma coronem i emprenem la baixada coneixedors que ja només ens quedem 15 km. per l’arribada. Finalment 11 hores després estem a Cabezón de la Sal. L'Arnau ens ve a trobar ... ell ja fa un parell d'hores que ha arribat. Una dutxa d’aigua calenta, un bon plat de pasta, una birra i … ha parat de ploure !!!!! jajaja !!!!.

L’any que ve hi tornarem … a veure si tenim més sort amb la meteo i podem apreciar amb tota la inmensitat el paisatge d’aquesta ruta … perquè el poc que vem poder veure valia molt la pena.

Altres cròniques

Raid Ecu Llavorsí

2007-05-19T10:35:00.000+02:00

Els "veteranos" de l'equip han rejovenit i han guanyat el raid !!!!

+imatges

Raid Garrigues

2007-05-05T10:47:00.000+02:00

El recorregut de la prova va arrencar de Les Borges Blanques i va passar per la població de Juneda i per part dels paratges de la comarca de les Garrigues. Els 51 equips participants van haver de disputar 70 quilòmetres de distància, amb 1.165 metres de desnivell positiu. El raid va començar dissabte amb la rebuda dels equips i la reunió informativa al col·legi Mare de Deu de Montserrat de les Borges Blanques. Un sector de Btt d'uns 22 km iniciava la primera etapa del Raid fins la població de Juneda, en la qual es realitzava la prova d'orientació Urbana i els Patins en línea. Aquesta secció seguia amb un sector de Btt d'uns 23 quilòmetres. Tot i que l'organització havia marcat una hora de tancament, tots els equips van poder entrar a la secció final d'orientació Urbana a la població de Les Borges Blanques de 4 km amb una prova espectacular de Cordes que es realitzava al Campanar del municipi, després de superar un tram de 5 quilòmetres d'orientació a peu.

Easy Raid

2007-04-29T10:48:00.000+02:00

El Club Muntanyenc Sant Cugat va organitzar el passat 29 d'abril la segona edició de l'Easy Raid a Sant Cugat, que va comptar amb la participació de 38 equips. L'èxit de la prova, que formava part per 1a vegada de l'Open Raids de la FEEC, ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Club Muntanyenc Sant Cugat, l'empresa Actisport Serveis Esportius i l'Ajuntament de Sant Cugat. L'Easy Raid és una competició d'esports d'aventura, 5 en aquesta ocasió: BTT, escalada, ràppel, patins en línia i curses d'orientació (al bosc i urbana). La competició va iniciar-se diumenge al matí amb la primera de les 5 proves, la BTT. 17,5 km. esperaven als participants, que van arribar al segon dels controls on es duien a terme les proves de rappel i cursa d'orientació al bosc. Seguidament els equips havien de tornar en BTT al punt d'inici del raid per fer les proves restants, escalada al rocòdrom del Club Muntanyenc Sant Cugat, patins i la cursa d'orientació urbana. La prova es va donar per finalitzada cap a dos quarts de tres amb el pica-pica, sorteig de material gràcies als patrocinadors i repartiment de premis

Transandalus

2007-04-14T10:51:00.001+02:00

Vem sortir de Granada per poder enllaçar amb la ruta Transandalus desde Dílar, vem creuar sierra Nevada, vem continuar per les solitàries Alpujarras granadina i almeriense per arribar fins Almeria i finalment vem acabar fent un espectacular bucle pel Cabo de Gata i retornar de nou a Almeria. Una volta realment increible que permet pedalar a 2.000 mts d'alçada o per la mateixa sorra de la platja... cicloturisme en estat pur.
imatges

Raid Fred

2007-03-03T11:11:00.000+01:00

Per 4ª vegada participavem en el Raid Fred. La “banda” casi al complet vem passar dos dies formidables. Els amics de Castellterçol es van currar un raid divertit, no molt dur, però si entretingut i variat… al final vem acabar 2ns.… però segur que vem ser els que més vem riure … alguns equips ens hi van ajudar força … jejeje !!!.

imatges

Raid La Pineda

2007-03-03T11:09:00.000+01:00

1ª prova de la Liga Española de Raids; una inscripció de luxe, bon temps, un raid dur … que més es pot demanar?? … bé, potser que no tinguéssim tants problemes mecànics al 1er sector de btt. Això va condicionar tota l’etapa del dissabte … perdent molt temps, tant en aquest sector, com especialment al de la ferrada, on vem arribar dels últims i vem haver de fer molta cua … però finalment la posició aconseguida (6ens) és la que ens mereixíem i dificilment hauríem pogut millorar-la.

imatges